ELS ECONOMISTES solen dir que la loteria és l'impost dels babaus, és a dir, una taxa voluntària que paguen els que no saben prou matemàtiques per saber que les probabilitats de guanyar són molt minses. Aquest caràcter recaptatori de la loteria, a més, no s'amaga: l'organisme de loteria espanyol depèn directament del ministeri d'Hisenda, del senyor Montoro, i no del de Treball i Seguretat Social, per exemple.
És un impost que té una justificació moral, ja que grava un dels pecats mortals, que és la cobdícia, tot i que s'han desenvolupat maneres per suavitzar-ne el càrrec de consciència. Aquesta és la fórmula de l'èxit, per exemple, de l'ONCE: ajudem els cecs i de passada somiem a fer-nos rics d'un dia per l'altre. Bingo!
Aquesta és la via que ara assajarà el Govern per recaptar diners. Lagrossa catalana serà un aperitiu de la Hisenda pròpia. Els ciutadans podran decidir si paguen aquest impost a la butxaca de Montoro o a la de Mas-Colell. Es pot donar per descomptat que aquests diners serviran per fer més transitable el camí cap a l'estat propi i alleujaran les penúries financeres de la Generalitat. Però per maximitzar els resultats, a més de prometre sucosos premis, caldria especificar a quin objectiu es destinaran aquests diners, com fa per exemple La Marató de TV3. Caldria fixar-se una fita molt més concreta i tangible, que sigui capaç de mobilitzar recursos i d'unir la societat. Les entitats del tercer sector segur que tenen moltes idees. Jo els ho preguntaria.
