PARLEM-NE

La memòria futbolística de la guerra

EL GENER DE L’ANY 2010 la junta del València Club de Futbol va fer un acte de justícia i va reconèixer la figura del seu tretzè president, Josep Rodríguez Tortajada, un polític valencianista i d’esquerres que va ocupar el càrrec durant la Guerra Civil després que el club fos confiscat pels treballadors (bàsicament els acomodadors, molt nombrosos aleshores i majoritàriament afiliats a la UGT). Rodríguez Tortajada, que també va ser regidor a l’Ajuntament de València pel Partit Valencianista d’Esquerra (PVE), va ser condemnat a mort al final de la contesa, però la pena li va ser commutada i va sortir de la presó el 1944. Inhabilitat per ocupar cap càrrec públic, va treballar la resta de la seua vida com a representant de productes farmacèutics. No va deixar mai d’ocupar el seu seient al camp de Mestalla i quan va morir, l’any 1982, tenia el carnet número 21 de soci. Ningú llavors va reparar que aquell vell aficionat havia estat president del club.

La restitució de la figura de Tortajada té noms i cognoms. Els articles de l’historiador Josep A. Bosch Valero i el periodista Vicent Chilet el 2009 al Levante van obrir pas a d’altres, com el de l’exdirector de l’ As Julián García Candau o el de José Ricardo March. Finalment, els historiadors Vicent Sampedro i Ricard Camil han publicat una monografia sobre Tortajada i les relacions del seu partit amb l’Esquerra de Macià i Companys (Tres i Quatre, 2013).

A Catalunya és molt més coneguda la història de Josep Sunyol, president del Barça i polític d’ERC afusellat pels franquistes a la serra de Guadarrama el 1936. Però a Madrid s’ignora el nom d’Antonio Ortega Gutiérrez, militar comunista que va ocupar la presidència del club blanc durant la guerra i que va ser executat el 1939 a Alacant pel mètode del garrot vil. El València va tardar 35 anys, però el Madrid encara no ha fet les paus amb el seu passat.