FA UNS ANYS als meus alumnes de periodisme polític els insistia que havien de tenir paciència perquè haurien d’invertir molt de temps a adquirir dos dels elements bàsics per poder informar amb garanties: background i contactes. Ara, però, no ho tinc tan clar. És més, estic convençut que el background, és a dir, el coneixement profund del passat per interpretar el present i anticipar el futur, és ara mateix un obstacle per poder explicar correctament el moment actual. Els vells esquemes del funcionament de la dinàmica dels partits ja no són vàlids. Els protocols de resolució de crisis, tampoc. El paradigma que explicava la política com una mera lluita per parcel·les de poder no dóna resposta a tots els fenòmens que cal encabir avui dia a les pàgines de política. Els periodistes amb certa trajectòria estem obligats a canviar d’ulleres, i la mirada neta d’un jovenet acabat d’arribar i no contaminat per anys de professió en què tot estava més o menys pautat, i tot era bastant previsible, resulta potser més incisiva i clarivident que la del veterà foguejat en mil batalletes de palau i despatxos, coneixedor dels restaurants preferits de cada polític, acostumat a viure de les fonts i del prestigi (i capacitat de pressió) del seu mitjà. És un moment especial en la història del periodisme, en què l’avantatge competitiu que suposa l’experiència cotitza a la baixa. I una oportunitat única per a qui vol començar en aquest apassionant ofici, que consisteix, simplement, a explicar el que passa.