Un pla B que és un pla A

Les paraules del president Mas ahir al Parlament no ofereixen cap dubte: el que es presenta com un pla B, tirar pel dret amb la Hisenda pròpia, és en realitat un pla A que consisteix a forçar una negociació amb cartes guanyadores. No ens equivoquem, però. En el cap d'Artur Mas no hi ha la intenció de proclamar la independència política (l'estat propi), com diu el PP, sinó la d'aconseguir la sobirania fiscal. Vist en termes històrics no seria un assoliment menor, i contrastaria fortament amb l'idealisme estèril dels seus antecessors Pujol i Maragall. Mas vol una cosa real, tangible i útil: els diners perquè Catalunya pugui desenvolupar les seves potencialitats. Si ho aconsegueix es donarà per satisfet i tindrà un lloc a la història. Si topa contra la paret haurà de decidir si la salta o se'n torna a casa amb el pes del fracàs a l'esquena.