Publicitat
Publicitat

El president circumstancial

Normalment els canvis de govern porten missatge incorporat i serveixen per ajustar el rumb en un context líquid i inestable. El president és el capità que interpreta la direcció dels vents i decideix si mou el timó uns graus a la dreta o a l’esquerra, o si fa un gir brusc. Mariano Rajoy no fa ni una cosa ni l’altra. Tots els canvis de govern que s’han produït al llarg de la legislatura han tingut aire d’inevitabilitat, com si fossin una fatalitat davant la qual no hi ha res a fer i no una decisió que obeeix a un pla traçat. Tejerina per Cañete va ser una aposta del partit; Catalá per Gallardón fruit de la seva nefasta gestió de la reforma de l’avortament; Alonso per Mato a causa d’una decisió judicial, i Méndez de Vigo per Wert per la insistència de l’exministre a canviar d’aires. Les circumstàncies, doncs, han espatllat els plans de Rajoy, que hauria preferit acabar amb el mateix govern que va començar. Una manera de fer que defineix molt bé l’home que pot passar a la història com un president, ell sí, circumstancial.

Visibilitzant l'assetjament sexual