La revolta dels fiscals catalans contra Torres-Dulce és doblement significativa. En primer lloc perquè fa visible la crisi de l’estructura institucional ideada durant la Transició per fer funcionar una de les potes de la justícia: la fiscalia. Ningú es creu que el govern no hagi pressionat Torres-Dulce per presentar la querella, de manera que, d’alguna manera, són els fiscals catalans els que, amb la seva insubordinació, estan defensant de manera efectiva la independència del ministeri públic.

I, en segon lloc, perquè per fi es posa sobre la taula una obvietat, és a dir, que tot el que fa referència al 9-N i al dret a decidir pertany a l’àmbit de la política i no de la justícia. La querella de Torres-Dulce serà una iniciativa política ordenada per la Moncloa que passarà per damunt del criteri dels fiscals catalans, els únics que semblen conscients de la transcendència històrica de presentar una querella contra un president de la Generalitat. Segurament la via més ràpida per acabar amb la poca credibilitat que li queda a l’Estat.