14/03/2012

La via racional i progressista d'un robot cap a la independència

2 min

"Les nacions no han existit sempre, ni existiran per sempre". Fugint de tot essencialisme nacionalista, Ignasi Llorente (Barcelona, 1973) traça al seu A la recerca del benestar el camí que porta des del racionalisme progressista fins a la causa independentista, sense cap estació intermèdia ni apel·lació sentimental. L'autor, que va ser portaveu d'ERC durant la presidència de Joan Puigcercós, porta fins a l'extrem la doctrina del gran renovador de l'independentisme català, Josep-Lluís Carod-Rovira, i deslliga completament la causa de l'estat propi (una simple eina per millorar el nostre benestar) de qualsevol vel·leïtat identitària.

Per això l'autor es carrega d'arguments i proposa un viatge en el temps, des dels primers homo sapiens fins a l'actualitat, per demostrar que l'únic objectiu que ha guiat els humans des de l'inici dels temps és la recerca del benestar dels seus. I, per tant, tant les religions com les burocràcies estatals han estat, en certa mesura, desviacions d'aquest objectiu inicial que només han beneficiat unes elits molt concretes.

Aquí Llorente ens proposa un suggestiu exercici de ciència-ficció: ensenyar a un robot quina és la doctrina nacionalista. El fracàs resulta absolut, per la qual cosa l'autor afirma: "Poso en dubte que [el nacionalisme] sigui una forma de fer política, ja que es mou en el terreny dels sentiments i no pas en el de l'organització administrativa". I continua: "Es pot ser nacionalista sense tenir cap projecte mediambiental ni de cohesió social [...]. Precisament perquè no és una proposta política concreta es pot modular igual que un altaveu de música".

Per contra, l'independentisme té un objectiu clar: millorar la qualitat de vida de les persones. "Hi ha qui veu en la construcció d'un estat propi un objectiu en si mateix, i hi ha els qui, en canvi, creiem que és una eina". Llorente somia en un món hiperracional en què la lògica científica s'imposi per damunt d'altres consideracions. Un llibre que ens trasllada als salons de la Il·lustració al preu d'obviar una cosa tan humana com la irracionalitat.

stats