La reivindicació feminista inunda el carrer en una jornada històrica
Catalunya i Espanya encapçalen el seguiment de la vaga global del 8-M i viuen manifestacions massives
BarcelonaNomés calia sortir al carrer per comprovar que el d’ahir no seria un 8 de març més. El color lila es va fer multipresent en samarretes, llaços, pancartes o pintures a la cara en dones de tota edat i condició, en ciutats grans i petites, en països del Primer i del Tercer Món. La crida global en l’any del #MeToo a prendre consciència de la desigualtat de gènere, i a visualitzar que sense les dones el món s’aturaria, va quallar molt més enllà dels cercles tradicionalment més implicats en la lluita feminista. La primera gran mobilització feminista global va tenir un gran impacte mediàtic tot i el seguiment desigual a tot el planeta. Això sí, les manifestacions van reunir milions de dones a tot el món. Ahir va ser, de manera real i efectiva, el Dia Internacional de les Dones. No de forma nominal, sinó real. Als carrers.
El gran èxit del moviment va ser crear una atmosfera en què els principals líders polítics es van sentir interpel·lats. La britànica Theresa May o l’alemanya Angela Merkel van fer crides a continuar avançant cap a la igualtat real. El president espanyol, Mariano Rajoy, va lluir un llaç lila, tot i que les seves ministres s’han pronunciat obertament i repetidament contra la mobilització.
La vaga, però, tot i partir d’una convocatòria global, va ser principalment un fenomen català i espanyol. A Catalunya els efectes de l’aturada es van deixar notar des de bon matí en sectors estratègics com l’ensenyament, la sanitat o el transport. La mobilitat va ser complicada a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alguns talls de carreteres i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya protagonitzats per piquets que van posar en pràctica les tècniques clàssiques de les vagues generals. Segons Renfe, el nombre de passatgers al servei de Rodalies es va reduir ahir en un 25%. El càlcul exacte de l’impacte laboral és difícil de fer, però resulta evident que centenars de milers de treballadores i treballadors s’hi van sumar, ja fos a l’aturada de 24 hores o a la més simbòlica de dues. Sota el lema Ens parem per canviar-ho tot, la crida incloïa una vaga laboral, de cures, de consum i d’estudis.
L’impacte va ser més gran en el sector públic que en el privat, però fins i tot en aquest hi va haver incidència. Un exemple del seguiment més enllà de sectors més feminitzats el va donar la Seat, que va aturar la producció a Martorell d’11.30 a 12.40 hores per facilitar a la plantilla acudir a una concentració a la qual també va assistir la direcció. I això que la patronal Foment del Treball s’havia mostrat radicalment en contra de la protesta feminista. Ahir ningú va voler quedar al marge d’una onada que va desbordar les previsions més optimistes i va descol·locar els escèptics.
Joves i grans, unides en la lluita
Al matí va ser el torn de les concentracions sectorials a Barcelona, com la de dones periodistes, o dels estudiants, i de les manifestacions per les principals ciutats del país. Tot plegat un aperitiu de la gran marxa que a la tarda va inundar el passeig de Gràcia de Barcelona en el que sens dubte va ser la mobilització feminista més important de la història a Catalunya, amb 200.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana. No es veia res semblant des d’aquelles manifestacions que a l’inici de la Transició reivindicaven el dret a l’avortament i al divorci.
Les més joves portaven la veu cantant a la manifestació, però hi havia de tot: des de col·lectius de dones musulmanes feministes a famílies amb nens petits, passant per treballadores de sectors molt precaritzats com el de la neteja d’hotels. “Volem que visquin el que estem reivindicant”, explicaven la Georgina i el Maties, que hi anaven amb els seus fills petits, la Nora i el Nil. La Georgina treballa a l’Institut Català d’Oncologia i va fer vaga tot el dia. Ell, autònom, també.
“El feminisme ha fet història però això és només el punt de partida”, van avisar les promotores de l’acte abans de llegir el manifest, que va posar l’èmfasi en la violència masclista i que també va incloure la denúncia explícita de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per intervenir l’autogovern català. De fet, els dos principals càrrecs electes catalans, l’alcaldessa de Barcelona i el president del Parlament, Ada Colau i Roger Torrent, van participar en la manifestació.
“El masclisme és un problema general de la nostra societat”, deia Mercè Casademunt, una empresària que va anar a la manifestació al costat de les seves empleades. Possiblement una de les imatges que millor resumeix la jornada d’ahir. Dones per damunt de tot unides en la lluita pels seus drets.
