17/12/2017

Qui s’aprofita de la fractura social catalana?

1 min

Quan José María Aznar va dir allò d’“Abans es trencarà Catalunya, que Catalunya trencarà Espanya” estava anticipant quina seria l’estratègia per evitar la independència. I a 48 hores del final de la campanya n’hem tingut proves més que evidents. El PP atia l’odi i el ressentiment contra els independentistes i treu pit per haver col·locat els seus líders en la tessitura d’haver d’optar per la presó o l’exili. I Ciutadans apel·la al vot identitari dels nascuts en altres parts d’Espanya, amb la clara voluntat d’enfrontar-los als catalans, diguem-ne, indígenes. Per a acabar-ho d’adobar, el socialista Josep Borrell parla de “desinfectar” la societat catalana i fa mofa de “mossèn Junqueras”. Es podria pensar que són mers excessos verbals destinats a mobilitzar l’electorat en la recta final de la campanya, però també cal tenir en compte que el projecte nacional espanyol a Catalunya passa perquè una part de la societat no acabi d’integrar-se mai en el demos català i faci de contrapès contra qualsevol vel·leïtat sobiranista. En aquest sentit, la Catalunya espanyola ha d’estar necessàriament fracturada. Aquest és el motiu pel qual el discurs de concòrdia de Miquel Iceta ha estat tan fortament desautoritzat des de Madrid. No només perquè el consideren electoralment inoportú, sinó perquè per a ells és la llavor del conflicte futur.

stats