La “majoria silenciosa” de Primo Levi

Vull pensar que l'error d'Arrimadas i Albiol no és per mala intenció sinó per desconeixement

Inés Arrimadas: “La de Catalunya no és una majoria silenciosa, sinó silenciada per 30 anys de discursos i pels seus mitjans de comunicació”

Xavier García Albiol: “Hi ha una majoria silenciosa que no surt cada 11 de setembre a participar en els exercicis d’apologia popular del moviment secessionista”

Veus com Inés Arrimadas o Xavier García Albiol competeixen per apropiar-se d’una suposada “majoria silenciosa” -sense referèndum no ho sabrem mai- que fins fa poc no havia sortit al carrer. El 8 d’octubre vam comprovar que es tractava de 350.000 persones portades de tots els llogarrets de l’Estat. Una majoria “aclaparadora” -diuen ells- davant del 20% de la població catalana que, des de fa 7 anys, surt al carrer cada vegada que cal.

I des que aquesta “majoria” ha decidit “despertar-se” -Albiol & Arrimadas dixit -, observem que conté una minoria silenciadora -aquest concepte és meu!- perquè es dedica, impunement, a amenaçar periodistes (Sabadell i Catalunya Ràdio), a estomacar veïns (Mataró), o a fer destrosses (Sant Cugat, Barcelona, Manresa...). Una minoria silenciadora molt emprenyada i gojosa d’escopir amenaces, de dur en els seus tours pel país banderes franquistes o nazis, que festeja l’empresonament dels seus representants polítics i que, en nombre significatiu, presenta una estètica paramilitar que arreu de l’Europa que va patir més directament el nazisme estaria perseguida i empresonada. Per cert, és Albiol qui piula: “La TV pública de Catalunya seria l’enveja de Goebbels”. Desenes de dirigents atribueixen des de fa anys comportaments nazis a membres del govern català escollits democràticament. Ho hem normalitzat, lamentablement. Em pregunto: ¿no van aprendre que els nazis van ser els responsables de més de 60 milions de morts, molts d’ells a les cambres de gas? ¿No els fa la més mínima vergonya banalitzar uns fets tan greus d’una manera tan irresponsable?

“Majoria silenciosa i silenciada” formen part de conceptes que, per simples i reiterats fins al vòmit, han aconseguit trepanar els nostres cervells gràcies a plataformes mediàtiques. Missatges formats per oracions raquítiques que semblen ser la conseqüència d’haver-se empassat un manual de retòrica com el d’Anthony Weston, i que utilitzen robòticament, bé perquè ens consideren estúpids, bé perquè potser és el que han après a fer...

Quant a la “majoria silenciada”, caldria que precisessin si quan es refereixen al silenci en els mitjans públics estan pensant en TVE o en TV3. ¿Ens fixem en les quotes ideològiques presents en un mitjà i l’altre? Mentre TV3 rep reconeixements internacionals pel rigor i els equilibris a què s’autoobliga, els comitès d’empresa de TVE no paren de denunciar la censura dels dirigents d’informatius. I encara: ¿parlen de “silenciada” quan compten amb tots els recursos de l’estat espanyol i la gairebé totalitat dels mitjans de comunicació, alguns d’aquí inclosos?

Però centrem-nos en la “majoria silenciosa”, la que es queda a casa perquè suposadament “està en contra de les mobilitzacions secessionistes”. ¿No deu ser senzillament que no surt perquè el tema no li interessa prou o gens?

El que és greu, però, és que aquest concepte que els sembla tan ocurrent no és ni seu ni té, ai las!, el sentit originari que pretenen atorgar-li. Esclar que perquè el coneguessin caldria que haguessin llegit Primo Levi, supervivent dels camps nazis. Levi l’utilitza a la narració Vanadi ( El sistema Periódico, El Aleph), on descriu que “era una tècnica habitual entre la majoria silenciosa alemanya procurar saber la menor quantitat de coses possibles, per la qual cosa el millor era no fer preguntes” (p. 239). La “majoria silenciosa” és, doncs, la població que esdevé còmplice imprescindible del Mal. La que permet, per omissió, que familiars, amics i veïns siguin engolits per les cambres de gas. El poema de Niemöller!

Així doncs, em demano: els corresponsables de l’èxit del nazisme són els mateixos a qui es refereixen quan parlen de “majoria silenciosa”?

Com que vull pensar que no és per mala intenció sinó per desconeixement, els recomano que llegeixin Eichmann en Jerusalén, de Hannah Arendt (Debolsillo, p. 400-406). I, si els queda esma, Modernidad y Holocausto, de Zygmunt Bauman (Sequitur, p. 131-143).

Potser així s’adonaran que el concepte que estan utilitzant, encara que no ho sàpiguen -o sí?-, no només no és un invent seu sinó que té com a ideòlegs precisament aquells que usen barroerament per insultar, bonica paradoxa...

Arrimadas, Albiol: és Primo Levi!