05/06/2018

Adeu a Rajoy, l'últim supervivent de la Transició

2 min
Rajoy durant la reunió del Comitè Nacional del PP aquest dimarts

BarcelonaMariano Rajoy va anunciar davant la plana major del PP la seva dimissió com a president del partit i la seva disposició a pilotar el procés que ha de portar a un nou lideratge en un congrés extraordinari abans que s'acabi l'estiu. Es tracta d'un pas lògic en algú que porta gairebé 40 anys en política activa i que sumant els anys de ministre d'Aznar i els de president ha estat més de 14 anys al consell de ministres, més que Felipe González. Tot i així, Rajoy no se'n va a casa avui mateix, sinó que es quedarà uns mesos més com a cap de l'oposició mentre intenta dissenyar una transició pacífica.

No serà una feina fàcil. Tot i que ahir Rajoy va voler treure pit del balanç dels seus anys de govern, amb especial menció al conflicte català i a la recuperació econòmica, la realitat és que el PP passa pel moment més delicat de la seva història. Desallotjat bruscament del poder després de la duríssima sentència del cas Gürtel, que destapa la corrupció generalitzada des dels despatxos de la seu de Génova, el PP es troba ara desorientat, dividit i amenaçat per una força emergent com Ciutadans.

Rajoy té el repte d'evitar una guerra civil interna i de forjar una nova direcció que estigui en disposició d'afrontar les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. D'experiència no n'hi falta, ja que ell va viure en primera persona la refundació d'Alianza Popular en el Partit Popular el 1989. Aquell any el polític gallec va entrar en la direcció del PP i encara no n'ha sortit. De fet, és l'últim supervivent dels polítics espanyols que van viure la Transició des de la política activa, encara que fos des de la segona línia.

El nou líder de la dreta espanyola haurà de reanimar un partit en estat de xoc, que fa només quinze dies estava als núvols gràcies al pacte de pressupostos amb el PNB, i que ara es troba amenaçat per múltiples fronts. El més important és el que representa Ciutadans, que es presenta com una nova dreta (ells en diuen centre liberal) sense la rèmora de la corrupció i amb el nacionalisme espanyol (ells en diuen patriotisme constitucional) per bandera. Per si no fos prou, els últims temps hem vist com una formació d'extrema dreta com Vox era capaç de reunir 1.400 persones a Barcelona i tenir protagonisme mediàtic gràcies al fet que està personada en la causa contra els líders del Procés. I finalment queda la figura de José María Aznar, antany l'heroi de la dreta que va ser capaç de derrotar el felipisme, i que ahir es va declarar disposat a ajudar a "reconstruir el centredreta espanyol" com si no tingués res a veure amb la seva crisi i sense deixar clar si està pensant en el PP o en Cs, ja que és coneguda la seva aversió a Mariano Rajoy i l'actual direcció popular.

Rajoy, el supervivent nat i mestre en l'art del dontancredisme, és a dir, de fer l'estàtua i no moure's, no va saber veure que, si no feia res, l'acció de la justícia podia provocar un autèntic 'armaggedon' en el seu partit. Una corrupció, per cert, que va començar ja als temps d'Alianza Popular amb el cas Naseiro. I curiosament, Mariano Rajoy ja hi era. Perquè ell sempre hi ha sigut.

stats