Barcelona pot seguir liderant la supercomputació a Europa

BarcelonaL'espectacle de veure el superordinador MareNostrum 4, situat a la capella de la Torre Girona del campus de Pedralbes de Barcelona, impressiona, però el que més fascina d'aquesta infraestructura és que presta serveis a la comunitat científica europea en importants projectes de recerca, ocupa 600 treballadors d'alt nivell i ha situat Barcelona com a líder europeu en supercomputació. L'actual és la quarta versió del MareNostrum i des del primer, el 2004, fins a l'actual la seva potència s'ha multiplicat exponencialment. Des del Barcelona Supercomputing Center (BSC), l'entitat que el gestiona, s'ha treballat molt bé i a fons per convertir-se en una infraestructura de referència, i ara tota aquesta experiència comptarà a l'hora d'optar a una nova versió que podria convertir-lo en el superordinador més ràpid d'Europa.

El 4 d'abril, el BSC presentarà de manera formal la candidatura per ser la seu d'un dels nous superordinadors de nova generació que han de competir en igualtat de condicions amb els que ja estan funcionant als Estats Units, la Xina i el Japó. La Comissió Europea és conscient que li cal més inversió per mantenir-se en la primera línia de la supercomputació al món i per això té previst la construcció de noves màquines. De moment hi ha una convocatòria per construir dos nous superordinadors que han d'entrar en servei el 2021. El BSC opta a tenir-ne un, que podria dir-se MareNostrum 5 i multiplicaria per vint la capacitat i les prestacions del que hi ha actualment. Això vol dir que seria capaç d'assolir els 200 petaflops per segon, l'equivalent a 200.000 bilions d'operacions matemàtiques per segon. Per ara només hi ha un ordinador al món amb aquestes característiques i està situat a l'Oak Ridge National Laboratory dels Estats Units.

La bona notícia és que Barcelona té moltes possibilitats d'acollir aquesta nova infraestructura, com ha reconegut el director del BSC, Mateo Valero. Principalment perquè des del BSC s'ha demostrat la capacitat tècnica i de gestió amb els anteriors MareNostrum, i, també, perquè les administracions implicades tenen la voluntat de fer-ho. Si fins ara eren els estats els que assumien els costos de la infraestructura i la Unió Europea hi contribuïa amb el suport a les línies de recerca, en aquesta ocasió la Unió Europea assumeix també la meitat del cost de la construcció del superordinador –valorat en uns 200 milions d'euros al llarg de cinc anys– i la resta es pagarà a parts iguals entre l'estat espanyol, la Generalitat i el govern portuguès, que s'hi suma per aconseguir també serveis en la supercomputació. Itàlia i Finlàndia també hi estan interessades, però tot apunta que les opcions catalanes són bones. Sigui com sigui, tant si s'acaba aconseguint l'ajuda com si no, el que està clar és que el BSC ja està treballant per assegurar el seu creixement –el 2020 disposarà d'un nou espai més ampli per al superodinador– i el compromís institucional no decau. La supercomputació és un sector bàsic per al futur del país, en tots els àmbits de la recerca i de l'empresa, i no hi pot haver cap dubte sobre el fet que la inversió és necessària.