El Brasil es juga el futur immediat de Sud-amèrica
BarcelonaEl Brasil era fa uns anys un exemple de com lluitar amb èxit contra les desigualtats i el racisme. Ara, si es compleixen les previsions dels sondejos, es pot convertir en un exemple de com aplicar les polítiques contràries sense complexos. El candidat d'ultradreta Jair Bolsonaro, clarament racista, misogin i ultraliberal, segueix encapçalant les enquestes molt per davant del seu contrincant, Fernando Haddad, el successor de l'empresonat expresident Luiz Inácio Lula da Silva. El candidat del Partit dels Treballadors ha aconseguit reduir sis punts l'avantatge, però així i tot es quedaria amb un 44% dels vots enfront del 56% de Bolsonaro, que ha centrat la seva campanya en les xarxes socials, 'fake news' incloses, i està aconseguint aglutinar amplis sectors de les classes mitjanes i baixes brasileres.
Si es compleixen els pronòstics, i res fa pensar que no sigui així, caldrà estudiar amb deteniment aquest fenomen, que vist des de fora sembla gairebé incomprensible. Bé, ho seria si no fos perquè ja tenim molts elements per començar a analitzar aquest sobtat triomf de l'extrema dreta populista i desacomplexada en països tan distants com les Filipines, Hongria o els mateixos Estats Units. I si la victòria de Trump va ser un revulsiu per a la ultradreta d'altres països, especialment l'europea, la de Bolsonaro al Brasil pot tenir conseqüències en el futur immediat d'altres països de l'Amèrica Llatina. En tots aquests casos hi ha jugat un paper important la desinformació a través d'un ús manipulador i pervers de les xarxes socials però, sobretot, el descontentament de gran part de la població de classe mitjana, tant mitjana alta com mitjana baixa, que en els últims temps ha vist com ha perdut el poc que havien guanyat i en culpa la globalització o la pressió dels immigrants o dels més desfavorits. Sense oblidar, esclar, la seguretat, que en el cas del Brasil està provocant un transvasament massiu de votants cap a la ultradreta perquè la consideren una garantia de mà dura contra la delinqüència, i també la corrupció, que ha fet perdre la confiança en l'esquerra governant.
L'arribada de Bolsonaro al poder, però, tot i ser un cop dramàtic a la part més desfavorida de la societat brasilera, que en patirà les conseqüències, podria ser també un revulsiu perquè no tan sols les esquerres sinó els demòcrates de tot color es reafirmin en les seves conviccions de respecte als drets humans i de lluita contra les desigualtats. Per això caldrà ser molt clar, entomar els problemes sense demagògia i posar en evidència els arguments falsos de la ultradreta amb contundència i coratge. Caldrà no deixar-ne passar ni una si no es vol que aquesta febre autoritària s'estengui encara més. Tenim memòria històrica, i sabem el que passa quan no es combat amb fermesa el discurs feixista. Per això el Parlament Europeu va aprovar aquesta setmana una important resolució instant els governs a prohibir les fundacions feixistes, com la Francisco Franco, i per això cal denunciar la connivència d'alguns nous partits amb les dictadures del passat. Perquè no volem que siguin el futur.
