L'asfíxia financera de l'Estat i la manca de pressupostos

Mentre Madrid anuncia una reducció d'impostos, la resta d'autonomies es veuen abocades a reduir la despesa

El curs parlamentari s'inaugurarà a Catalunya a partir de la setmana vinent amb la compareixença del vicepresident, Pere Aragonès, davant la comissió d'economia de la cambra catalana. Aragonès ho va anunciar dilluns al seu compte de Twitter en resposta a Catalunya en Comú i la CUP, que van demanar la compareixença del conseller, després que el titular d'Economia avancés el tancament pressupostari –normalment previst per al novembre–. Aquest tancament obliga totes les empreses públiques a presentar un pla d'ajust del 6% de la seva despesa i no autoritza la resta de departaments a fer més despesa de la que ja està iniciada o compromesa, al marge dels serveis bàsics i les despeses de personal. 

El cas de Catalunya no és únic, i són moltes les comunitats autònomes que es veuen abocades a retallar la despesa aquest any per l'asfíxia financera a què les sotmet el govern espanyol. El bloqueig polític a Espanya i la manca de pressupostos generals de l'Estat –prorrogats des del 2018– ha provocat que l'executiu espanyol degui uns 7.000 milions d'euros a les autonomies en concepte de bestretes del model de finançament i de la liquidació pendent de l'IVA. Cal destacar que són diners de les autonomies que ha recaptat directament l'Estat i que encara no ha transferit a les comunitats.

En el cas de Catalunya, l'executiu espanyol deu uns 1.354 milions d'euros, dels quals 874 han estat reconeguts per l'Estat i corresponen al model de finançament. La resta, 480 milions, corresponen a la liquidació de l'IVA, segons els càlculs d'Economia. Amb aquesta manca d'ingressos, la Generalitat es veu obligada a controlar la despesa de les diferents conselleries si vol complir l'objectiu de dèficit, previst en el 0,1% del PIB a finals del 2019. A més, malgrat la millora de la situació econòmica, la Generalitat ha d'afrontar una dolorosa retallada del dèficit, del 0,4% el 2018 i el 0,1% aquest any, cosa que comporta una reducció de 720 milions d'euros. El compliment de l'objectiu de dèficit és important, d'una banda, per no tornar a generar cues de proveïdors impagats i, de l'altra, com a pas indispensable per a una hipotètica tornada als mercats financers, tancats per a la Generalitat des de l'any 2012. 

També es dona la paradoxa que els ingressos de la Generalitat –aquells que té cedits totalment o parcialment– augmenten de manera sostinguda des de l'any 2015. Disposar d'uns pressupostos és la millor eina possible per treure el màxim profit de la capacitat de despesa i poder fer polítiques pròpies. Catalunya ja porta dos anys amb els pressupostos prorrogats. La pròrroga pressupostària és restrictiva i no permet fer noves inversions o redefinir prioritats. És important, doncs, abandonar la provisionalitat i tenir uns comptes aprovats pel Parlament per poder dur a terme tota l'acció de govern. 

I enmig de tot això la futura presidenta de la Comunitat de Madrid amb els vots de Ciutadans i Vox, la popular Isabel Díaz Ayuso, ha exposat aquest dimarts les principals línies d'actuació del seu govern, que preveuen una important rebaixa d'impostos. Mentre Catalunya i la resta de comunitats han de posar límits a la despesa, Madrid reforça la seva imatge d'hipotètic paradís fiscal, compensat per l'efecte de la capitalitat.