Celebrem el que recuperem per poder seguir disfrutant-ne

Recuperar espais de llibertat i oci és tan important com saber que depèn de tots no haver de fer cap pas enrere

Bona part del país entra avui en fase 2. La majoria de la població encara estarà en fase 1, però amb algunes restriccions aixecades –com és el cas de les piscines per a ús esportiu– i amb la probabilitat d’entrar a la fase 2 la setmana que ve, la qual cosa és un valor més psicològic que real, però és un valor. El panorama del desconfinament, per tant, es va obrint de mica en mica i la societat en conjunt no és que ho agraeixi, és que té moltes, moltíssimes ganes de poder-ho agrair. No són poques les imatges que han circulat aquest cap de setmana de terrasses amb totes les taules disponibles –ja fos el terç de la fase 1 o el 50% de la fase 2– ben ocupades, imatges de recuperació de l’activitat en zones comercials –això sempre serà desigual– o d’escapades per fer turisme local des d’on i cap a on està permès. En definitiva, que les agendes d’activitat social tornen a omplir-se, i no es pot obviar que això és molt important també des del punt de vista del benestar personal, amb totes les derivades que implica.

A aquest fet s’hi afegeix l’augment de la circulació a les principals vies del país i especialment a Barcelona, circumstància que, si bé té l’aspecte negatiu de l’augment de les emissions i el retorn cap als nivells de contaminació pre-covid, també és un símptoma que l’activitat econòmica es va recuperant.

Fins i tot les escoles de les zones en fase 2, amb excepcions del tot comprensibles perquè la casuística és àmplia, entre avui i demà comencen a obrir portes als alumnes (ja hi havia gent treballant-hi de fa dies) per gestionar els grups dels cursos que passen de cicle i sobretot totes aquelles necessitats que siguin inajornables, com les de les famílies en situació vulnerable.
I de rerefons, ja de rerefons, anem sabent que les UCI es buiden. Hi ha casos nous, però sobretot perquè es van fent cada cop més testos, i mentre baixi la xifra de malalts crítics, la d’ingressos i, sobretot, la de defuncions, anem raonablement bé.

És molt important que tot això passi i que segueixi passant, cada cop amb més intensitat. Perquè una cervesa no fa estiu, una comanda no aixeca un ERTO i als hospitals se segueixen certificant morts per covid. Perquè hi ha gent que segueix patint. Perquè no hem elogiat i donat suport al personal sanitari, i essencial en general, perquè sí. I perquè volem que el curs escolar comenci al setembre de la millor manera possible i només amb les alteracions que siguin imprescindibles.

I perquè tot això passi i segueixi passant hi ha una part que l’hem d’assumir com a ciutadans individuals, que no la podem donar per cedida a l’administració. Perquè som nosaltres el vehicle de transmissió del virus, no un despatx o un escó, i perquè es poden rendir comptes millor si s’han fet bé les coses.

Convé recordar-ho ara que ens comencem a sentir una mica més lliures. Ara que ja podem omplir més les terrasses o fins i tot entrar als restaurants, ara que ens podem reunir amb amics o família. La clau continua sent la higiene de mans sempre, la distància de seguretat sempre que es pugui, i la mascareta quan no hi hagi distància. Exactament igual que ahir i abans-d’ahir. Això no canvia.