11/03/2020

Coronavirus: responsabilitat i solidaritat

2 min
Una aula buida d’una escola catalana. Des de l’1-O, s’han situat en el centre del debat polític.

BarcelonaDesprés de setmanes en què les autoritats han posat l'accent en la necessitat d'enviar missatges de calma a la població per no provocar efectes indesitjats causats pel pànic, l'epidèmia de coronavirus ha arribat a un punt en què és necessari que tothom prengui consciència de la situació. L'OMS va declarar ahir la situació de pandèmia global, i la Generalitat va decretar la fase d'alerta, va prohibir totes les concentracions de més de 1.000 persones i va establir una àrea de contenció especial a Igualada, on s'ha detectat un brot específic, i on a partir d'avui les escoles estaran tancades. A partir d'ara, l'èxit de les mesures de contenció per evitar la ràpida propagació del Covid-19 dependrà, en bona mesura, de la responsabilitat individual, de com cadascú de nosaltres sigui capaç d'adaptar el seu comportament a les limitacions que imposa la crisi sanitària actual.

No es tracta d'atiar l'alarmisme, sinó de tenir molt present que l'emergència provocada pel coronavirus ens obligarà a replantejar-nos moltes coses de la nostra vida quotidiana. En primer lloc, perquè ens obliga a mirar més enllà de nosaltres i actuar de manera col·lectiva, amb solidaritat, i a valorar en la justa mesura la importància del sistema sanitari públic que hem construït entre tots, i que aquests dies està passant una autèntica prova de foc.

És justament aquesta perspectiva comunitària, la consciència que no estem sols i que cadascun dels nostres actes pot repercutir en el veí, en el familiar o l'amic, el que ha de prevaldre aquests dies. Si no ens fem costat els uns als altres, si s'imposa l'egoisme i la irresponsabilitat, serà impossible guanyar aquesta batalla. ¿Podem dir que els que corren a buidar els prestatges dels supermercats estan actuant amb aquesta perspectiva comunitària? ¿No estan agreujant, potser sense voler-ho, la situació?

Sortosament, la societat catalana ja ha posat a prova en altres ocasions la seva capacitat de resistència i la seva solidaritat, ja sigui davant les catàstrofes naturals, d'atemptats com el del 17-A o de crisis globals com la dels refugiats. Això segur que no fallarà perquè sabem que és en aquestes ocasions quan el país es fa gran i se superen totes les expectatives.

A les autoritats els hem d'exigir que actuïn amb diligència, posant més recursos allà on ara són més necessaris. És a dir, al sistema sanitari, la primera trinxera de combat en aquesta crisi. Per un temps caldrà oblidar-se del dogma del dèficit, tal com ha reconegut la mateixa Angela Merkel. Metges, infermeres, zeladors i personal administratiu han de saber que tindran el que necessiten, i que també tenen tot el nostre suport i comprensió. No pot ser que faltin mascaretes i altres materials de protecció. No pot ser que encara no s'hagi habilitat un telèfon gratuït per resoldre tots els dubtes. De la mateixa manera que la societat està responent amb seny i maduresa, buscant alternatives per minimitzar el risc de contagi, els nostres governants han de demostrar ara que estan a l'altura. És l'hora de la solidaritat, però sobretot de la responsabilitat i de la gestió seriosa.

stats