Després de la sentència comença la batalla d'Estrasburg

BarcelonaAquests dies hem vist com centenars de milers de persones es manifestaven als carrers per protestar per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del Procés. Hem vist Marxes per la Llibertat, grans manifestacions, vagues diverses, l'ocupació dels accessos a l'aeroport de Barcelona, talls de carreteres i també aldarulls violents comesos per una minoria. I tot apunta que les mobilitzacions continuaran en el temps, tot i que potser amb menys intensitat un cop passat el primer impacte de la sentència i l'onada d'indignació que ha generat. En aquest sentit, més enllà d'aquesta primera reacció, cal ser conscients que la batalla judicial no ha acabat, encara, i que els advocats es preparen per anar a l'estació final, el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, el TEDH.

Els advocats dels condemnats ja fa temps que escruten les pàgines de la sentència per trobar les escletxes que els permetin denunciar vulneració de drets davant el Tribunal Constitucional, primer, i finalment a Estrasburg. En una primera anàlisi ja s'aprecia que no serà fàcil, perquè el tribunal enjudiciador ha mirat de blindar-se al màxim pel que fa a les qüestions prejudicials i passa de puntetes per molts dels fets que es jutgen perquè no pugui ser desautoritzat. Els lletrats també subratllen que el fet que no hi hagi una segona instància on es pugui qüestionar el relat de la sentència els perjudica, ja que el TEDH només es pronuncia sobre vulneració de drets fonamentals i no sobre el fons de la decisió dels magistrats.

Tot i així, hi ha diferents fils que els advocats pensen explotar al màxim i que són conseqüència, al seu parer, de la baixa qualitat jurídica de la sentència. El principal cavall de batalla serà demostrar que el Tribunal Suprem ha fet una lectura extensiva i abusiva del delicte de sedició, fins al punt de posar en qüestió drets fonamentals com el de reunió o manifestació, que és on les defenses emmarquen els fets de la jornada del 20-S i també l'1-O. Molts juristes consideren que els presos han estat condemnats a una mena de "rebel·lió sense violència", que és una modalitat no prevista en el Codi Penal. La no adequació dels fets demostrats a la qualificació penal, que ha de ser sempre molt restrictiva i, davant del dubte, favorable a l'acusat, és la principal arma de les defenses.

Mentrestant, cal aplaudir totes les iniciatives encaminades a posar en contradicció el sistema judicial espanyol, com ara la campanya d'autoinculpacions impulsada per Òmnium Cultural. És molt difícil que tingui un efecte més enllà de la pura denúncia, però és la manera de posar en evidència que el procés sobiranista no és una iniciativa d'un grup de polítics que actuen per interessos espuris, sinó que respon a uns motius de fons i és compartit per una part molt significativa de la societat catalana. A les eleccions del 10-N l'independentisme podria, per primera vegada, segons les enquestes, superar el 40% dels vots en unes espanyoles i treure més de la meitat dels diputats. Aquesta seria, sens dubte, la millor resposta a la sentència.