27/06/2019

L'Ebre, més enllà del foc

2 min
La zona arrasada pel foc / TJERK VAN DER MEULEN

BarcelonaEl gran i desolador incendi forestal que encara crema a l'Ebre ha tornat a posar sobre la taula la manca d'atenció que reben les comarques del sud de Catalunya, tant des del punt de vista polític com mediàtic. Tot acostuma a anar junt. El sud, empobrit i despoblat, concentra en canvi una important densitat d'infraestructures poc desitjades -centrals nuclears, molins d'energia eòlica, abocadors, indústria petroquímica- i, per tant, d'amenaces al medi ambient. Les mobilitzacions contra el transvasament de l'Ebre, o contra els abocaments d'Ercros, van despertar fa uns anys la consciència del persistent maltractament rebut. Una consciència que ha donat peu, en positiu, a projectes d'un gran interès, com la candidatura del paisatge del Priorat a Patrimoni Mundial de la Unesco, iniciativa que tot i haver quedat fa poc en 'stand-by', ha fet una feina digna d'elogi. Una feina amb visió de futur, amb el paisatge com a estímul econòmic i identitari.

És precisament aquest paisatge, entès com a mosaic mediterrani d'alta qualitat i diversitat, tan propi del Priorat però en part també de les comarques veïnes –la Ribera d'Ebre, les Garrigues, la Terra Alta, el Segrià– el que ara s'està cremant o està sent amenaçat pel foc: vinya, oliveres, horta, cereals, garriga... Tenir un paisatge ric i cuidat és la millor garantia per prevenir incendis forestals devastadors. L'abandonament dels camps i l'extensió d'un bosc assilvestrat, cosa que normalment implica la pèrdua de camins i, per tant, d'accessos per als bombers, al capdavall forneix les flames de combustible i impedeix vies per apagar el foc. Això passa a tot Catalunya, però especialment al sud rural, on l'èxode poblacional fa dècades que va buidant els petits nuclis urbans d'un jovent que no hi veu futur, un problema greu en molts sentits, també per al perill d'incendi.

Aquests dies toca parlar de la imprescindible feina dels bombers i dels agents rurals, de la col·laboració i solidaritat dels habitants, dels efectius disponibles per aturar el foc, i de les causes concretes que han generat aquest incendi, que sembla que s'hauria originat en un femer poc controlat d'una explotació pagesa. Tot això cal fer-ho, cal parlar-ne a fons. Aclarir què ha passat és una condició necessària per evitar que es repeteixi. Però el problema de fons persistirà si no hi ha realment una aposta de país per anar cap a un model socioeconòmic diferent, un model que impliqui una aliança público-privada per revitalitzar el camp. És fàcil escriure-ho i difícil fer-ho, esclar. I s'ha d'avançar en aquesta línia comptant amb la gent del lloc, però també atraient nou talent i noves iniciatives. El turisme rural lligat al vi o l'oli és una via. Però no pot ser l'única. Calen més idees, més empenta, més suports. No serveixen les llàgrimes de cocodril ni la mala consciència davant d'un incendi. La solució no pot venir de Barcelona, però sense l'atenció de Barcelona, difícilment s'avançarà. És un problema de tots. L'Ebre i tot el seu entorn no poden ser només la rebotiga desendreçada, contaminada i mig buida de la Catalunya metropolitana.

stats