L’EDITORIAL

Espanya posa en joc la seva credibilitat democràtica

A partir del 12-F, el Tribunal Suprem es convertirà en el centre polític de l'Estat i s'hi posarà a prova l'estat de dret espanyol

El judici a l’independentisme, segurament el procés més important de la democràcia espanyola al segle XXI, començarà en un clima d’alta tensió, tant al carrer com en l’àmbit polític. Un clima en què la política ja no és sinònim de diàleg o negociació, sinó de brega i frontisme. Un clima que es vulgui o no condicionarà el mateix desenvolupament del judici. Perquè la justícia, com qualsevol àmbit de la vida pública, no és mai del tot aliena a la realitat social. I en aquest cas encara menys. De fet, amb aquesta causa contra els líders polítics i socials del referèndum català de l’1-O, la democràcia espanyola s’hi juga molt. El que no s’ha pogut, o no s’ha volgut, solucionar tots aquests anys on corresponia fer-ho, és a dir, en les instàncies polítiques, ha acabat als tribunals amb unes acusacions que la justícia europea no ha fet seves en el cas dels exiliats. De manera que la justícia espanyola no ho tindrà fàcil per fer-se respectar davant la comunitat internacional.

Així doncs, aquest dimarts, a més d’un judici a l’independentisme, n’hi haurà un a la justícia espanyola, que posarà a prova la seva qualitat. I, per extensió, la de l’estat de dret i la democràcia. D’aquí que el president espanyol, Pedro Sánchez, es veiés amb la necessitat aquesta setmana d’anar a Estrasburg a defensar davant el Consell d’Europa i el Tribunal Europeu dels Drets Humans la imatge d’Espanya com un país “just i plural”. ¿Però és realment just tenir els líders independentistes catalans, caracteritzats pels seus valors democràtics i el seu pacifisme militant, empresonats preventivament i acusats de rebel·lió, i per tant de violència, per haver organitzat un referèndum que va ser reprimit violentament per les forces policials?

Una vegada Pedro Sánchez ha renunciat a seguir explorant la via del diàleg -difícil però necessària- amb el govern català i s’ha quedat, de retruc, sense la possibilitat d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat, la vida política espanyola girarà els pròxims mesos fonamentalment al voltant del judici a l’independentisme, que posarà l’Estat davant d’un mirall. Un mirall que fàcilment ampliarà les seves mancances, perquè els presos -des del convenciment que el judici està viciat per una profunda càrrega política- ja han fet explícit que volen exercir una defensa política que giri l’acusació contra l’Estat. De manera que, més enllà de quin sigui el veredicte final, cada dia l’Estat serà jutjat. Les sales del Tribunal Suprem es convertiran en l’àgora on es posaran a prova les costures polítiques d’Espanya, les seves llibertats i, al capdavall, la seva credibilitat democràtica. Fiar-ho tot a la judicialització comporta aquests riscos.