Exageracions i mitges veritats per construir el relat de la violència

BarcelonaAquest dimarts ha quedat clara quina és l'estratègia de l'acusació, amb l'ajuda d'alguns testimonis, per construir un relat de la violència que justifiqui els delictes de rebel·lió i sedició. El testimoni del llavors delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en va ser una mostra perfecta. Millo va descriure un clima de violència i intimidació generalitzats a Catalunya durant aquells dies sense donar-ne proves concretes més enllà d'alguns episodis com l'aparició d'una pintada contra la seva persona.

A l'hora d'entrar en el relat de l'1-O és quan la tècnica de la hipèrbole i l'exageració va tocar sostre. Segurament, una de les expressions que ha fet més fortuna i que quedarà per al record va ser l'al·lusió a una suposada "trampa del Fairy" en la qual van caure alguns agents, consistent en llançar aquest producte a terra per fer que caiguessin. O la referència a les arts marcials que, també suposadament, practicaven algunes de les persones congregades als col·legis. Millo fins i tot va assegurar que havia visitat agents que havien patit fractures a les extremitats, tot i que el secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, havia confirmat el dia anterior que cap policia dels que van participar en l'operatiu va demanar la baixa a causa de les lesions.

Tot plegat pot servir per fer-ne mofa, però seria un error, perquè segurament Millo va aconseguir el seu objectiu, que no era altre que traslladar al tribunal una imatge falsejada de com van actuar la immensa majoria de persones que van participar en el referèndum de l'1-O o en les protestes contra les actuacions policials. El que no van aconseguir ni Rajoy, ni Santamaría, ni Zoido, ho han intentat per diferents vies tant Nieto com Millo.

El problema és que aquest relat no acaba de concordar ni amb xifres de detinguts ni d'agents ferits. De fet, si tot hagués sigut com ho va descriure Millo, no s'explica que el govern espanyol no apliqués l'estat d'emergència o de setge. Però res d'això va passar. El relat no concorda amb la realitat freda de les xifres.

Respecte a la jornada de l'1-O, la intervenció del coordinador policial, Diego Pérez de los Cobos, va anar dirigida a culpar els Mossos i a minimitzar la violència policial. Va arribar a dir que els agents van fer un ús "exquisit de la proporcionalitat". Aquesta declaració és una falta de respecte per totes les persones que van participar en l'1-O, però també per tots aquells que en van poder ser testimonis, entre els quals centenars de periodistes internacionals que se'n van fer ressò als seus mitjans. No en va hi ha una quarantena d'agents imputats en diferents jutjats catalans per aquells fets.

L'estratègia, doncs, és clara. La policia no va ser agressora sinó víctima, i les persones que van participar en l'1-O van tenir comportaments violents. Sobre aquestes dues potes s'intentarà construir un relat que justifiqui una condemna per rebel·lió i sedició. L'única incògnita és saber si el tribunal acceptarà aquest relat.