I després d’exhumar Franco, rescabalar les seves víctimes
BarcelonaEl consell de ministres ha aprovat l'ordre d'exhumar el cadàver del dictador Francisco Franco de l'altar major de la basílica del Valle de los Caídos. La fórmula escollida és un decret llei que reforma l'article 16 de la llei de memòria històrica de José Luis Rodríguez Zapatero del 2007. Ara s'hi ha inclòs la prohibició que hi pugui haver enterrat a la basílica algú que no sigui una víctima directa de la Guerra Civil. Franco no en va ser víctima i va ser botxí de molts dels que hi tenen els ossos enterrats i, per tant, no té dret a ser-hi. Des del moment que es posi en marxa el procediment administratiu, presumiblement la setmana vinent, la família tindrà 15 dies per informar del lloc on vol que es tornin enterrar les restes del dictador. Tot fa pensar que serà el mausoleu del Cementiri del Pardo, on ja hi ha les restes de la seva dona. Si la família, que ja ha anunciat que el recorrerà, no diu res, serà el mateix govern espanyol qui, segons el decret, es farà càrrec de les restes amb el màxim respecte pel finat i la família.
Aquesta exhumació, que encara portarà cua, perquè hi haurà recursos i un ple parlamentari per ratificar el decret, és només la punta de l'iceberg del que hauria de venir ara. Per una part, el govern espanyol ja ha anunciat aquests dies que està disposat, tal com exigia ERC, a anul·lar els judicis dels tribunals militars del franquisme, entre els quals el del president Lluís Companys. Caldrà veure quin abast tindrà aquesta anul·lació i si serà només un acte simbòlic, com sembla el més probable, o tindrà repercussions legals que poden capgirar alguns dels actes il·legítims perpetrats per aquells tribunals, com les multes o confiscacions de béns.
El més urgent, però, serà el tema de les fosses, tant les que són a les cunetes o camps de tot Espanya com les mateixes fosses del Valle de los Caídos, on hi ha moltes restes de caiguts republicans que hi van ser traslladats sense el consentiment de les famílies. Encara que ara ja no hagin de compartir tomba amb el dictador, seria de justícia que hi hagués la possibilitat que les famílies decidissin si els volen treure per donar-los un enterrament individual.
La restitució de les víctimes ha sigut una de les grans assignatures pendents de la Transició. Amb l'exhumació de Franco, el problema ara és què s'ha de fer amb el Valle de los Caídos, que fins ara ha funcionat com a mausoleu per als nostàlgics del feixisme. És impossible, com diu la llei de memòria històrica, que sigui un lloc d'homenatge a "totes" les víctimes. La mateixa arquitectura, els simbolisme, tot l'entorn ho fan inviable. El debat està obert i, com expliquem avui al tema del dia, hi ha opinions per a tots els gustos però gairebé ningú veu acceptable mantenir-ho com està ara. La memòria històrica, que tant molesta sempre a la dreta espanyola, ha tornat a l'agenda pública. Es demostra de nou que fins que les víctimes de la dictadura no siguin rescabalades no es podrà parlar de girar full. Encara hi ha massa ossos sense enterrar i massa monuments per desmuntar.
