Un Govern que resisteixi i construeixi
Aquest dilluns Quim Torra serà elegit 131è president de la Generalitat de Catalunya. La decisió diumenge de la CUP de mantenir-se en l’abstenció permetrà que en la votació del Parlament hi hagi una majoria simple de vots a favor del candidat de Junts per Catalunya i, per tant, aquesta mateixa setmana hi pot haver Govern. Sis mesos i mig després de l’aplicació de l’article 155, finalment Catalunya recuperarà el seu autogovern i, el més important, la seva dignitat, arrabassada el 27 d’octubre passat. La situació encara és excepcional, és cert. Mentre hi hagi presos i exiliats no es podrà parlar de normalitat.
El nou Govern tindrà, doncs, dos àmbits d’actuació molt diferenciats però igualment urgents. D’una banda, amb la força de la institució recuperada, haurà de treballar des de tots els flancs per combatre i resistir la repressió, revertir els efectes del 155 i lluitar pel retorn dels polítics empresonats o a l’exili. De l’altra, haurà de posar en pràctica des del moment zero polítiques actives de dinamització econòmica, social, cultural i educativa que reverteixin la paràlisi d’aquests mesos i construeixin els marcs necessaris per assegurar el benestar i la cohesió del conjunt de la ciutadania.
Quim Torra, quan sigui elegit, serà el president legítim de Catalunya. Per molt que la voluntat dels votants del seu partit hagués estat una altra, és a ell a qui haurà escollit el Parlament de Catalunya, i la responsabilitat de governar, enorme en aquestes circumstàncies, serà ara seva.
El 21 de desembre hi va haver unes eleccions democràtiques, tot i que forçades pel govern de Rajoy, que van guanyar les forces independentistes malgrat un entorn fort de repressió contra les seves idees. Tothom va acceptar les regles del joc llavors i ara no s’hi val, com reclama Albert Rivera, que es mantingui el control del 155 perquè no li agrada el candidat i la decisió dels representants de la sobirania popular. Després de la investidura i de la formació del govern, aquesta mateixa setmana el Senat espanyol haurà de desactivar l’aplicació del 155 i el govern espanyol no té excusa per no retornar el control de les finances catalanes a la Generalitat. Seria impensable que s’intentés allargar la seva aplicació perquè, malgrat els molts entrebancs que s’hi han posat amb els candidats vetats per la intervenció discutible dels tribunals, finalment s’està aplicant al Parlament el resultat electoral.
I no s’hi val la demagògia. Torra serà el president de tots els catalans de la mateixa manera que Rajoy ho és de tots els espanyols. Per molt que Xavier García Albiol volgués qüestionar-ho ahir de nou com a representant només d’una part, Torra representarà el conjunt dels catalans i haurà de governar per a tots ells. Naturalment, com fa Rajoy i com passa en democràcia, el seu programa de govern respon a una ideologia i a unes prioritats que podrà aplicar o no en funció del suport parlamentari que tingui. I que no agradaran a tothom, com tampoc no agraden a tots les polítiques del govern de Rajoy. Malament anem si ja de bon principi alguns partits pretenen negar-li la dignitat institucional i la legitimitat. Es deslegitimen a ells fent-ho.
