On és Joan Carles I?

És vergonyós que no s'informi la ciutadania del parador de l'ex cap d'estat

Per si no n'hi hagués prou amb l'anunci que el rei emèrit marxa a viure a l'estranger, resulta que tres dies després del comunicat de la Casa del Rei encara es desconeix el parador de Joan Carles I. L'escàndol, doncs, ha derivat en esperpent, ja que el mutisme de la Zarzuela, secundat també per la Moncloa, no fa més que agreujar el to de vodevil de tota l'operació i és el contrari de la transparència que hauria de regir el comportament de totes les institucions en una democràcia. Cal subratllar que Joan Carles I no ha estat desposseït del títol de rei emèrit i, per tant, encara que no cobri l'assignació que li pertoca dels pressupostos ni visqui al complex de la Zarzuela, continua formant part de la família reial i per això ha d'estar sotmès a l'escrutini dels contribuents, que són els que li han pagat el sou al llarg de quatre dècades i possiblement estan pagant la seva seguretat.

Però el més rellevant de les últimes hores és que el PSOE insisteixi en defensar l'opció del rei emèrit d'abandonar Espanya en plena investigació sobre el seu patrimoni ocult en paradisos fiscals. Ahir mateix la vicepresidenta, Carmen Calvo, va subratllar que no és un "fugat de la justícia". És veritat que Joan Carles no està imputat encara en cap causa però és públic i notori que hi ha una investigació oberta a Suïssa i una altra al Tribunal Suprem sobre els fons que va rebre del govern saudita i que se sospita que serien una comissió il·legal del projecte de l'AVE Medina - la Meca.

Sigui com sigui, el pas que ha fet Joan Carles I s'assembla molt a una fugida, i caldrà estar molt atents a veure què passa si el citen a declarar. Si el rei emèrit no és un "fugat" amb menys motiu ho seria l'expresident Carles Puigdemont, que va marxar a Brussel·les abans que hi hagués cap querella presentada contra ell i després sempre s'ha posat a disposició de la justícia belga o alemanya. Seria desitjable que l'expresident i la resta d'exiliats rebessin el mateix tracte que ara el govern espanyol demana per al rei emèrit.

No s'entén el pas de l'ex cap d'estat si no és per esquivar l'acció de la justícia. Quin sentit té traslladar-se a l'estranger si del que es tracta és només de viure fora de la Zarzuela? ¿No s'adonen que l'opinió pública ho ha interpretat com una admissió de culpa implícita i això encara ha soscavat més la imatge de la monarquia?

Els pròxims dies veurem com evoluciona el cas, però de moment assistim a l'enèsim tancament de files dels poders de l'Estat al voltant de la monarquia i el sistema institucional pactat a la Transició. Només els independentistes i els de Pablo Iglesias han gosat qüestionar l'operació, i aquests últims amb les contradiccions que comporta formar part d'un govern que li dona cobertura. A Madrid s'espera que la tempesta amaini en ple agost, però no ho farà perquè el degoteig d'informacions serà imparable i perquè, per sort, ja no som als anys 70.