Junqueras i Forn porten el debat polític al Suprem

La primera setmana del judici de l'1-O evidencia el caràcter totalment atípic d'aquesta causa

El primer torn de paraula per als acusats, amb Oriol Junqueras exercint una defensa netament política i Joaquim Forn una defensa política de caire més tècnic, ha deixat clar ja d'entrada que el judici al Procés és una oportunitat d'or per fer arribar a l'opinió pública un relat alternatiu al de l'Estat. La veu dels presos –l'exvicepresident ho va aprofitar per proclamar-se "pres polític"– ressonarà menys subjecta a les habituals distorsions mediàtiques. No només hi ha retransmissió en directe, sinó que, a més, els mitjans estrangers i espanyols no tindran més remei, si volen fer la seva feina, que escoltar dia rere dia com s'expliquen els protagonistes catalans de l'1-O, que com ja han fet Junqueras i Forn negaran la major: no hi va haver cap mena de violència per part de la ciutadania convocada a votar, la DUI va ser una mera declaració política sense conseqüències legals, els Mossos van seguir les instruccions de la justícia i no hi va haver malbaratament de recursos públics. 

Junqueras i Forn han engegat l'altaveu. I ho han fet amb una confiança i una tranquil·litat que pot haver sorprès els qui aspiraven que aquest procés judicial fos en ell mateix, més enllà del veredicte final, un càstig i una intimidació. Ja es va veure els primers dies: les defenses van sortir a l'atac i les acusacions van haver de defensar-se, és a dir, de defensar l'Estat.

Després de més d'un any preventivament entre reixes, els presos sens dubte han tingut temps d'entendre l'autèntica transcendència històrica del moment polític del qual són protagonistes. De manera que, més enllà de les diferents estratègies de les defenses, el Tribunal Suprem es convertirà els pròxims mesos en l'àgora de debat que no han volgut ser les Corts. La judicialització del plet polític entre Catalunya i Espanya ha acabat polititzant la justícia. Esclar: en democràcia no es poden tancar les idees en una presó. N'acaben sortint. Ara ho faran en seu judicial, mentre al carrer la política institucional i parlamentària viu una altra sotragada amb una nova convocatòria d'eleccions –la que aquest divendres farà el president espanyol, Pedro Sánchez–, sens dubte conseqüència directa del que passa al Suprem.

Però és que, a més dels presos polítics, pel judici hi passaran les pròximes setmanes testimonis que van des de l'expresident espanyol Rajoy fins al lehendakari Urkullu, passant per Sáenz de Santamaría i Mas, o Trapero i Zoido. Els grans protagonistes polítics dels últims anys hauran de respondre a les preguntes de les acusacions i les defenses (ells sí que hi estaran obligats). L'espectacle està servit. És també en aquest sentit que la democràcia espanyola en conjunt, incapaç de trobar vies polítiques de diàleg, ha acabat sent objecte de judici. I és ben probable que la campanya electoral ininterrompuda que a partir d'ara comença, amb la doble perspectiva d'unes generals i unes municipals-autonòmiques, pivoti també al voltant del que passi al Suprem. Un símptoma més de l'absurditat que estem vivint.