Enrocats en un simbolisme que pot fer perdre altres batalles

La JEC ordena investigar Torra, que pot acabar inhabilitat, i torna a posar els Mossos sota els focus

L'alcaldessa electa de Berga, Montserrat Venturós, s'ha passat sis mesos inhabilitada per haver-se negat a despenjar una estelada del balcó de l'Ajuntament durant la campanya electoral. La dirigent de la CUP va assumir les conseqüències de la desobediència i aquesta és la línia que està seguint el seu partit en altres casos, com hem vist recentment al Tribunal Suprem amb la negativa d'Eulàlia Reguant i Antonio Baños a contestar les preguntes de l'advocat de Vox. La desobediència és una opció, per descomptat, però cal calcular bé quines són les conseqüències quan estem parlant d'un govern i, més concretament, del president de la Generalitat.

Quim Torra va decidir dijous no retirar la pancarta amb el llaç groc de suport als presos polítics de la façana de la Generalitat sinó cobrir-la amb una altra de similar amb el llaç blanc creuat per una ratlla vermella com a símbol de la manca de llibertat d'expressió. Era evident que passaria el que ha passat finalment, perquè aquesta segona pancarta expressava exactament el mateix que la Junta Electoral Central (JEC) havia dit que durant la campanya electoral no es podia expressar en un edifici públic, un argument que el Síndic de Greuges també va fer seu. Ara Torra pot ser investigat per la Fiscalia per desobediència a instàncies de la JEC, la qual també ha demanat als Mossos que retirin tots els símbols que hi ha ara mateix a la façana de la Generalitat. És a dir, en aquests moment hi ha el risc que el president de la Generalitat sigui multat i inhabilitat durant un temps i a més s’ha tornat a posar els Mossos en una posició incòmoda al obligar-los a ser ells els que treguin els símbols de la façana.

Què s'ha guanyat en aquesta batalla? Fins on arribarà la desobediència? És aquest el nou camí que vol prendre el Govern a un mes de la campanya electoral? Cap dels dos partits que formen el Govern havien optat fins ara directament per la desobediència i tampoc sembla que sigui un camí que pugui tenir un recorregut gaire ampli tenint en compte tot el que ha passat des de finals d'octubre del 2017. Era de preveure que la JEC reclamaria retirar els símbols perquè ja ho va fer en la campanya electoral del 21-D i, per tant, es podria pensar que aquesta situació forma part d'una estratègia. Estaria bé saber quina. Si no és així, haver arribat en aquest punt és difícil d'entendre.

Ahir en aquest mateix espai ja assenyalàvem el risc que l'independentisme quedi atrapat en el simbolisme i la retòrica en lloc de tirar endavant un projecte que pugui engrescar cada cop més ciutadans. Sembla que, de moment, s'hi ha quedat enrocat i això pot fer que es malbaratin esforços, tan necessaris per governar o per fer costat de manera efectiva als presos i exiliats. Amb dues campanyes a la vista, hi haurà moltes oportunitats de denunciar la seva situació de manera pública i clara. La seva injusta situació, que el judici en marxa posa en evidència, planarà sobre tota la campanya. És això en tot cas el que cal debatre. No podem permetre que una mala gestió de l'espai simbòlic emboiri les moltes raons que hi ha per denunciar la seva situació.