L’efecte Valls i la batalla per Barcelona

La cursa per Barcelona ja fa temps que ha començat. N’és una prova evident l’oferta de Ciutadans a l’ex primer ministre francès d’origen català Manuel Valls perquè sigui el seu alcaldable. El procés sobiranista està condicionant i condicionarà la pugna per guanyar a la capital catalana. Seria imperdonable, però, que la batalla política per Barcelona relegués a un lloc marginal el debat sobre el model de ciutat, amb qüestions tan rellevants com la relació amb l’entorn metropolità, el turisme, la recerca com a motor econòmic, la lluita contra les desigualtats, la contaminació, els narcopisos, la projecció internacional, la mobilitat... La difícil governança de l’equip de Colau, amb una majoria insuficient, i des de fa mesos sense interlocutor a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume i amb un Estat absent o directament bel·ligerant, ha impedit el necessari salt endavant d’una ciutat la realitat de la qual reclama amb urgència repensar-se.

De tot això caldrà que se’n parli els pròxims mesos. Però sens dubte el debat no podrà evitar de fer-se en paral·lel, i profundament interferit, pel moment crític que viu Catalunya, amb presos polítics i polítics exiliats a causa de la brutal ofensiva judicial, mediàtica i econòmica de l’Estat contra l’independentisme. De fet, la possible candidatura de Valls no és sinó una aposta de l’unionisme per evitar un alcalde de Barcelona independentista o sobiranista. Si es confirma, remourà per força el tauler. En tot cas, la de Valls és una aposta peculiar: la d’un polític francès que encarna un dels fracassos més notoris al seu país i que, doncs, busca una sortida a la terra dels seus pares, a la ciutat que el va veure néixer però on mai no ha viscut. Valls encarna l’ambició personal, l’enterrament de l’esquerra socialdemòcrata i un nacionalisme d’estat mancat de tota autocrítica, que veu la palla en l’ull aliè i no la biga en el propi.

No toca avançar esdeveniments. No seria bo ni sobredimensionar el moviment al voltant de Valls ni menystenir-lo. Cal esperar a veure en què acaba aquesta operació del partit de Rivera. Un partit, en tot cas -cal no oblidar-ho-, nascut a Catalunya per combatre el catalanisme i que pretén créixer a Espanya com a ariet contra l’independentisme. Valls ja ha demostrat que està disposat a jugar aquesta carta. La seva aposta, doncs, tant la del partit com la del personatge, no és per Barcelona, sinó obsessivament contra l’independentisme. La ciutat és una mer instrument per al seu indissimulat nacionalisme d’estat. I això és el més greu: que no es prenguin seriosament Barcelona, els seus habitants, les seves necessitats, la seva realitat, el seu esperit democràtic, la seva pluralitat.