L'independentisme i el deure de fer fora Rajoy
BarcelonaLa presentació per part del líder del PSOE, Pedro Sánchez, d'una moció de censura contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que es debatrà i votarà dijous i divendres, ha provocat un debat dins l'independentisme sobre quin ha de ser el sentit del vot tant dels 9 diputats d'ERC com dels 8 del PDECat. Es dona la circumstància que totes dues formacions van oferir al mes de gener els seus vots al PSOE a canvi de res per fer fora Mariano Rajoy. Ara, però, a 48 hores de la votació creixen els dubtes, sobretot per la duresa amb què l'aspirant, Pedro Sánchez, s'ha referit les últimes setmanes tant al president de la Generalitat, Quim Torra, com a l'independentisme en general. Això ha fet que alguns sectors de l'independentisme es mostrin reticents a votar a favor de Sánchez si no és a canvi d'alguna contrapartida.
En primer lloc, però, cal assenyalar que en política parlamentària no hi ha vots neutres. I per tant no té sentit demanar contrapartides a Pedro Sánchez per fer-lo president i no fer-ho amb Mariano Rajoy per deixar que continuï en el càrrec. Perquè la realitat és aquesta: una abstenció o un vot negatiu a la moció de censura equivalen, a la pràctica, a un sí a Mariano Rajoy. Per això quan des del PP s'acusa Sánchez de voler ser president amb els vots dels partidaris de Puigdemont, s'omet que Rajoy ho podria continuar sent amb els mateixos vots.
És evident, però, que en el context actual ni Sánchez ni Rajoy oferiran cap contrapartida als independentistes catalans. Per tant, el sentit del vot només pot ser el que més convingui a Catalunya, a la majoria del país. La pregunta és: ¿a Catalunya li convé que el PP i Mariano Rajoy continuïn a la Moncloa o li interessa, estratègicament, provocar un canvi en el tauler de joc espanyol que obri la possibilitat de superar el bloqueig actual? No es tracta de fer-se il·lusions infundades sobre el tarannà de Sánchez o del PSOE, sinó simplement de saber jugar bé les cartes quan resulta que l'aritmètica parlamentària del Congrés deixa en mans dels diputats catalans el futur de la governabilitat de l'Estat.
Els partits independentistes, que s'han marcat com a objectiu estratègic recosir el país, tampoc no poden ignorar una dada: si hi ha alguna cosa transversal ara mateix a Catalunya és el rebuig a la corrupció del PP i, en concret, a la figura de Mariano Rajoy. La seva valoració és irrisòria i el pes del seu partit, mínim. Si a més, com sembla, Ciutadans s'arrenglera amb el PP contra la moció, l'independentisme tindrà una oportunitat d'or per mostrar la veritable naturalesa de la formació d'Albert Rivera i Inés Arrimadas –que, recordem-ho, va ser la primera força el 21-D– davant de l'opinió pública catalana. Seria paradoxal, per dir-ho d'una altra manera, que els vots independentistes coincidissin amb els de Cs a Madrid per salvar Mariano Rajoy.
La conclusió és clara: per estratègia política i per coherència amb el projecte republicà, que rebutja abans que res tota mena de corrupció, ERC i el PDECat han de votar en contra de Mariano Rajoy. Si el que es vol de veritat és ampliar la base del moviment republicà, aquest ha de ser un primer pas ineludible.
