Mesures per aturar l'escalada de preus de l'habitatge
BarcelonaEn política de vegades les bones intencions acaben produint efectes contraris als buscats. I això és justament el que ha passat amb la decisió del govern de Mariano Rajoy de reduir de 5 anys a 3 la durada mínima dels contractes de lloguer. En aquell moment, l'any 2013, es buscava que els llogaters es poguessin beneficiar de la baixada dels preus que estava provocant la crisi, però a la llarga el que ha acabat provocant aquesta mesura, amb el concurs de moltes altres, això sí, és una espiral alcista que afecta sobretot les grans ciutats espanyoles, amb Barcelona al capdavant.
Per això és una bona notícia el reial decret aprovat ahir pel govern espanyol que torna a situar la durada mínima dels contractes de lloguer en 5 anys. D'aquesta manera s'aconsegueix que les famílies tinguin més estabilitat i es frena, ni que sigui en algun grau, la temptació especulativa de molts propietaris que pretenen beneficiar-se de la fluctuació de preus cada vegada que s'acaba un contracte.
Aquests anys hem vist com viure de lloguer era una odissea, sobretot per als joves, i com l'acostament de la data de finalització del contracte es convertia en una veritable espasa de Dàmocles. El resultat de tot plegat és aquest fenomen social i urbà conegut com a 'gentrificació', en què molta població es veu obligada a abandonar el lloc on ha viscut sempre perquè no pot pagar els preus que se li demanen. Això ha passat, per exemple, al barri de Sant Antoni de Barcelona.
És difícil que només la mesura d'allargar la durada dels contractes tingui un impacte immediat i directe en els preus, i segurament caldrà prendre noves iniciatives, com ara la de l'índex de preus recomanats que impulsen la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. El problema del lloguer, una opció minoritària a casa nostra però molt més habitual a Europa, és que és la punta de l'iceberg d'un problema molt més general d'accés a l'habitatge. Si fa anys el lloguer era l'avantsala de la compra, avui aconseguir un habitatge en propietat en algunes zones de Barcelona ja és directament implantejable per a la majoria de la població. Per això és important mantenir un parc d'habitatge de lloguer públic potent, per intentar equilibrar els efectes del lliure mercat en un espai limitat com el de la capital catalana. I després augmentar també el ritme de construcció d'habitatge protegit.
Però cal anar més enllà i plantejar la problemàtica a nivell d'àrea metropolitana. L'habitatge hauria de ser un dels eixos principals de les pròximes eleccions municipals, ja que és ara mateix el principal problema dels barcelonins, segons l'últim baròmetre municipal. I no s'hi val a fer propostes irrealitzables o fora de la realitat. Els diferents candidats han de ser rigorosos en els programes electorals i capaços de debatre amb xifres a la mà. Els ciutadans tenen dret a saber quines polítiques han funcionat i quines no, i quins candidats estan més preparats per afrontar aquesta problemàtica.
