Ningú es fa responsable de les càrregues de l'1-O
BarcelonaLes imatges de les càrregues policials de l'1-O van donar la volta al món i sens dubte van provocar la crisi reputacional més greu que ha patit Espanya des de la recuperació de la democràcia. Tot i així, ni el president del govern del moment, Mariano Rajoy, ni la llavors vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ni el ministre de l'Interior del mateix govern, Juan Ignacio Zoido, han assumit davant del tribunal que jutja el Procés l'ordre de carregar. És més, s'han desvinculat totalment del disseny de l'operatiu policial i han descarregat tota la responsabilitat en els seus subalterns. El més clar va ser Zoido ahir quan va declarar que ni havia donat l'ordre d'actuar ni l'ordre d'aturar l'operatiu a mitja tarda. De fet, l'exministre va demostrar ahir un coneixement més aviat escàs de tot el que feia referència a l'àrea d'Interior.
Serà interessant veure les respostes del llavors secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, en el qual han descarregat tota la responsabilitat els seus superiors polítics, i també les del coordinador de l'operatiu policial, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Fins ara no s'ha aclarit quin era el patró d'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat, per què es va decidir actuar en uns llocs sí i en altres no. I, sobretot, per què a partir de mitja tarda les actuacions van baixar tant en nombre com en intensitat, és a dir, en quin moment es va decidir que l'operatiu era totalment inútil per a l'objectiu per al qual s'havia dissenyat.
Sens dubte un dels moments del judici serà la reacció de Rajoy quan va visionar una d'aquestes càrregues i no va poder evitar lamentar-les, cosa que no havia fet mai abans. Aquesta imatge demostra la distància, gairebé sideral, entre aquests dirigents i l'opinió pública catalana, que va quedar totalment commocionada, tal com es va demostrar en les massives manifestacions que van tenir lloc tres dies més tard, el 3-O. No és un detall menor que el llavors delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, lamentés públicament les càrregues en declaracions a TV3. I tampoc que el PSOE, a través de la llavors diputada Margarita Robles, anunciés una reprovació de la vicepresidenta Santamaría per l'actuació policial.
És evident que, per molt que ahir Zoido afirmés que l'1-O els cossos policials van fer un "ús racional i proporcional de la força", cap observador neutral pot compartir aquesta apreciació. Sobretot perquè les actuacions estaven molt lluny de poder donar compliment a l'ordre judicial d'impedir el referèndum. I en canvi sí que vulneraven el principi de "proporcionalitat" i no prioritzaven "la convivència", tal com reclamava la mateixa interlocutòria de la jutge del TSJC.
En un país normal, el ministre Zoido hauria estat reprovat i cessat de manera fulminant, i el president del govern espanyol hauria d'haver demanat disculpes a la ciutadania catalana. Però no va passar res d'això. Al contrari, un any després encara no sabem qui va prendre la decisió de carregar contra les persones congregades davant els col·legis electorals, cosa que va enfonsar la imatge d'Espanya a l'exterior.
