No estàvem preparats per a un estiu amb covid

BarcelonaEl sistema de rastreig dels contactes de persones que han estat declarades positives de covid-19 no està funcionant com hauria de funcionar –ni hi ha prou professionals ni el sistema informàtic utilitzat està responent bé– ni tampoc s'estan fent tests PCR de forma massiva. Com a resultat tenim que, tant al Segrià com a Barcelona i la zona metropolitana sud (especialment l'Hospitalet de Llobregat), el nombre de contagis està augmentant dia a dia des de fa dues setmanes. Ahir al conjunt de Catalunya es va arribar a gairebé 1.000 nous positius. Fins al punt que els epidemiòlegs ja parlen d'una situació de transmissió comunitària, que és precisament el que es volia evitar. Ens trobem, per tant, en l'escenari no desitjat: el d'una cadena de rebrots que se'ns estan escapant de les mans i que estan obligant de nou a prendre mesures extremes, és a dir, a adoptar confinaments en diferents graus. Amb l'agreujant que, al no disposar del paraigua d'un estat d'alarma a nivell estatal, la seva implementació s'està demostrant feble i no prou eficaç. El resultat és el desconcert i malestar de la població afectada, que no rep missatges clars i que es resisteix a complir amb les noves restriccions. El cansament, la por, els problemes econòmics i les ganes de gaudir de l'estiu amb normalitat es barregen en una reacció ciutadana que ara mateix es pot descontrolar, molt allunyada de la reacció solidària de fa uns mesos.

L'error col·lectiu segurament es va produir al juny, amb l'acceleració del desconfinament. Hi havia ganes i necessitat de girar full. La majoria de veus autoritzades preveien rebrots a la tardor i donaven a entendre un respir d'estiu. Segurament les ganes van poder més que les evidències científiques, de manera que el desescalament va agafar velocitat de creuer. Però com s'ha vist, el virus estava molt lluny de desaparèixer. El més rellevant, en tot cas, no és que llavors es volgués córrer massa, sinó que no estiguéssim preparats per afrontar nous brots i per acotar-los amb rapidesa. Això és el que costa d'entendre. Per sort, el tractament dels positius és ara mateix més efectiu i ajustat, de manera que els casos no s'agreugen tant i són pocs els que arriben a l'UCI. Hi ha hagut, doncs, una clara millora pel que fa a l'aproximació mèdica als malalts, però en canvi no hem millorat prou en la detecció de casos i en la capacitat de posar tallafocs.

Ara mateix, juntament amb el brot de les terres de Lleida, el que més preocupa és que s'escampin els contagis a l'àrea metropolitana sud de Barcelona. Si no s'aconsegueix aturar aquest focus, ens podem trobar aviat, en plena calorada d'estiu, amb algun tipus de confinament que afecti milions de persones, amb les consegüents greus conseqüències socials i econòmiques. El ressò internacional del brot del Segrià ja ha suposat una nova estocada al mon turístic català en general. Si s'hi afegeix algun tipus de tancament a Barcelona capital, la regressió pot ser majúscula.