El dels rohingyes és un genocidi que s'ha retransmès en directe

Un informe de l'ONU demana un judici internacional contra els militars responsables de la neteja ètnica

El nombre exacte de morts es desconeix, però les xifres més conservadores parlen de 10.000 persones en els últims anys, d'una campanya sistemàtica de violacions i de l'èxode de gairebé 700.000 persones als països veïns. La immensa majoria han anat a Bangladesh, encara que també n'hi ha a Malàisia, Tailàndia i Indonèsia. Estem parlant dels rohingyes, sí, una minoria ètnica i religiosa de Birmània que, segons afirma ara un recent informe de l'ONU, està patint un genocidi organitzat per la cúpula militar birmana amb l'objectiu de fer una neteja ètnica. El comitè d'experts considera que ha pogut reunir prou testimonis, documents i proves per obrir una causa internacional per genocidi o crims de lesa humanitat contra els responsables d'aquest extermini, que, consideren, estava perfectament planificat.

A ningú li pot sorprendre aquest informe. Ja fa dos o tres anys que els rohingyes ens són familiars perquè hem vist imatges del seu èxode, se'ns ha informat de la seva persecució i s'han fet reportatges sobre la seva situació. S'ha retransmès en directe el seu patiment. Amnistia Internacional ja parlava fa uns mesos de genocidi i hi ha hagut tot tipus d'alertes internacionals. Però això fins avui no ha canviat gran cosa. Els rohingyes són perseguits a Birmània perquè, principalment, són una minoria musulmana en un país majoritàriament budista. El règim militar que governa el país des dels anys seixanta s'ha negat a acceptar que siguin birmans, els ha considerat immigrants i els ha negat els drets que tenen la resta dels seus conciutadans.

Però aquest drets tampoc els tenen als països on miren de refugiar-se de la repressió salvatge dels últims dos anys. Tot i ser països musulmans com ells, o bé els consideren immigrants il·legals, com passa a Malàisia, o bé els tenen amuntegats en extensos i mísers camps d'acollida, com a Bangladesh, el país que ha rebut la principal allau de refugiats.

Els rohingyes pateixen, doncs, una doble persecució: dintre i fora del seu país. La campanya d'odi contra ells a Birmània s'ha estès a les xarxes fins al punt que ahir Facebook va anunciar que  havia bloquejat el compte del cap de les forces armades, Ming Aung Hlaing –un dels principals acusats per l'ONU– i d'altres persones i entitats perquè havien contribuït a justificar i promoure l'extermini contra aquesta minoria. L'ONU considera que hi ha prou elements per muntar un tribunal especial o una causa davant el Tribunal Penal Internacional de l'Haia. En tot cas, i encara que els responsables directes siguin els caps militars que han organitzat les campanyes a les províncies de Rajine, Kachin i Shan, l'informe també assenyala la política Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau el 1991, per permetre l'odi racial, haver destruït documents per amagar els fets i no haver protegit aquesta part de la seva població contra els crims de guerra.

L'ONU proposa un embargament d'armes i accions clares de la comunitat internacional. Caldrà veure si aquest cop aconsegueix provocar algun canvi real en el règim birmà o, com ha passat fins ara, tot es queda en bones paraules i denúncies que només serveixen per mitigar la mala consciència.