L'ús partidista de les institucions per part del PP i Cs

Amb el bloqueig del pressupost, els dos partits perjudiquen els ciutadans per un interès de partit

Sovint des del PP i Cs s'acusa els partits independentistes de fer un ús partidista de les institucions i afirmen que, si ells governessin, actuarien de manera diferent. És cert que en una democràcia les institucions, sigui la Generalitat o la presidència del Parlament, representen el conjunt de la ciutadania i no poden ser mers instruments partidistes del poder. Però resulta que ni el PP ni Cs tenen cap credibilitat per llançar aquesta mena d'acusacions. I com a exemple podem esmentar el que ahir es va viure al Congrés de Diputats, un episodi claríssim d'ús partidista de les institucions. Així, populars i taronges van bloquejar el debat sobre una esmena que anul·lava el poder de veto del Senat al sostre de despesa, que en última instància és el que impedeix una eventual aprovació d'uns nous pressupostos amb la majoria que va donar suport a Pedro Sánchez.

La maniobra de Sánchez per esquivar el veto del Senat és criticable, però es tracta d'un mètode que ja s'ha utilitzat en altres ocasions. En aquest cas, el PP i Cs han fet valer la seva majoria a la mesa del Congrés –que no es correspon per cert amb la majoria de la cambra per culpa únicament i exclusivament del PSOE, que hi va donar suport– per bloquejar la possibilitat que Sánchez pugui aprovar uns nous pressupostos. S'entén que l'únic que busca la dreta espanyola és fer caure el president socialista, però des de qualsevol punt de vista és millor tenir pressupostos que no tenir-ne, i impedir-ne l'aprovació és equivalent a castigar sectors de la població sencers, com per exemple els beneficiaris de la llei de dependència, a no poder disposar de més recursos.

La Unió Europea ha reclamat a Madrid tenir els comptes del 2019 aquest mes d'octubre, i ara Pedro Sánchez podrà dir que és per culpa de la dreta que no els podrà aprovar i, per tant, complir amb el que se li demana. Un cop més a Brussel·les comprovaran que la política espanyola és un desgavell i que no hi ha el més mínim sentit d'estat ni de la responsabilitat als principals partits. Espanya és un soci amb un munt de deures pendents, les famoses reformes estructurals, tal com recorden cada vegada les autoritats comunitàries, i no hi ha manera que un govern hi posi fil a l'agulla. Només faltava que els que se les donen de més "patriotes", el PP i Cs, facin servir ara la mesa del Congrés per boicotejar l'acció política d'un govern que pot agradar més o menys, però que té tota la legitimitat per intentar aprovar uns comptes nous i no haver de prorrogar els de Rajoy.

A tot això cal afegir-hi que Sánchez, malgrat el seu pacte amb Podem, no té assegurada l'aprovació dels comptes perquè depèn dels vots d'ERC i el PDECat. I aquests partits ja li han dit que sense un canvi en la posició de la fiscalia i la retirada de tots els càrrecs contra els presos polítics difícilment hi podran donar suport. I si Sánchez pretén aprovar els pressupostos passant de puntetes per la qüestió dels presos polítics demostraria, al seu torn, un elevat grau d'irresponsabilitat, semblant almenys al del PP i Cs.

Etiquetes