06/08/2019

Pedro Sánchez i el govern a la portuguesa

2 min
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias durant una reunió a la Moncloa el 7 de maig.

BarcelonaEl líder socialista i president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha embarcat en una gira per aconseguir suports a la investidura i, alhora, en una ronda de contactes amb entitats i agents socials per poder oferir al setembre a Podem un programa consensuat. L'objectiu de Sánchez és el que ell anomena un "govern a la portuguesa", és a dir, un executiu monocolor socialista amb el suport extern de Podem. Tot plegat, però, no és més que una estratègia per acorralar Pablo Iglesias i obligar-lo a donar el seu braç a tòrcer i, en cas que no ho aconsegueixi, poder anar a les eleccions culpant del bloqueig el líder lila. Som al davant, doncs, de la típica maniobra envoltant de Sánchez sobre els seus adversaris, als quals sempre té l'habilitat de posar en una disjuntiva diabòlica.

Perquè si, després de la investidura fallida, Sánchez hagués volgut de veritat obtenir el suport de Podem, només havia de continuar negociant els serrells que van impedir l'acord després d'aquelles 48 hores frenètiques. El fet que el PSOE hagi retirat l'oferta d'una vicepresidència i tres ministeris a Podem demostra que no hi havia voluntat real de negociar, i que tot va ser un estratagema. Una altra cosa és que Iglesias potser no va calcular la seva força real a l'hora de rebutjar l'oferta, ja que el seu sí hauria deixat descol·locat bona part del PSOE.

Sigui com sigui, el problema de fons no és la fórmula concreta d'aliança (suport extern o govern de coalició), sinó l'enorme desconfiança que hi ha entre les dues organitzacions polítiques. És aquesta mala relació la que impedeix que es pugui arribar a un acord, ja que els dos contendents plantegen les seves posicions en funció dels recels sobre el que farà l'altre. Dit en altres paraules: Podem vol ser al govern perquè no es refia del PSOE, i els socialistes no volen donar cap ministeri sensible als liles perquè tampoc hi confien. I així és impossible construir res.

Si es vol portar a bon port la investidura, les esquerres espanyoles han d'aprendre a negociar i pactar entre elles, a reconèixer el diferent, a fugir de maximalismes i a saber trobar el mínim comú denominador. I aquí cal dir que qui té més responsabilitat és el partit gran, és a dir, el PSOE, ja que és en qui recau la responsabilitat de formar govern. Si els socialistes volen de debò pactar amb Podem i fer un govern progressista i amb un projecte diferent del de la triple dreta, sobretot pel que fa a l'articulació territorial, els equips de tots dos partits haurien d'estar negociant ja des d'ara, explorant totes les possibilitats, veient els punts en comú, analitzant les polítiques que cal desenvolupar a quatre anys vista i parlant amb els possibles aliats catalans i bascos.

Però en lloc d'això Sánchez es dedica a veure entitats socials amb l'únic objectiu de poder pressionar Iglesias a última hora amb la possibilitat d'una repetició electoral. I no es pot descartar que aquest sigui el veritable objectiu del líder socialista, cosa que demostraria la seva enorme irresponsabilitat.

stats