Presos polítics al Congrés, una imatge que farà la volta al món

El dia 21 es posarà de manifest l'atzucac jurídico-polític en què s'ha ficat l'estat espanyol

El dimarts dia 21 es viurà una escena insòlita al Congrés de Diputats i al Senat: quatre diputats electes i un senador que estan sent jutjats per rebel·lió i sedició assistiran al ple de constitució de les cambres. I hi assistiran perquè tots cinc han rebut el suport d'un milió i mig de catalans, que van votar les candidatures d'ERC i de JxCat el passat 28-A. Serà una fotografia que farà la volta al món i que tindrà efectes perniciosos per a la ja malmesa imatge de la democràcia espanyola, ja que evidenciarà l'atzucac jurídico-polític en què s'ha ficat l'estat espanyol per la seva maldestra gestió del procés sobiranista.

Perquè si una cosa quedarà clara als ulls del món és que les persones que estan sent jutjades al Tribunal Suprem són presos polítics, en el sentit que la seva lluita és de naturalesa política i sense derivades penals un cop es va despenalitzar la convocatòria de referèndums el 2005. Malgrat això, no tindran total llibertat de moviments dins la cambra, perquè el Tribunal Suprem –molt en la seva línia– els hi restringirà, i els prohibirà, per exemple, recollir de manera personal l'acta. Caldrà esperar a la resolució dels recursos presentats pels advocats de la defensa per conèixer exactament què passarà dimarts vinent.

L'actual mesa del Congrés, amb majoria del PP i Cs, haurà de prendre la difícil decisió de com i de quina manera dona curs a la decisió del Suprem. Segurament en el pla que s'acabi aprovant s'intentarà minimitzar al màxim l'exposició dels presos als mitjans per evitar que les imatges tinguin molta repercussió. Serà un esforç inútil. Igual que els va passar durant l'1-O, el control de les imatges ja no està en mans de les autoritats, i és impossible, almenys en democràcia, impedir el lliure accés a la informació.

En realitat, dimarts s'escenificarà una derrota de l'Estat, que haurà de veure com persones que ells (policia, fiscalia i jutge instructor almenys) consideren delinqüents, han obtingut el seu escó de manera legítima i amb un ampli suport de la ciutadania catalana. Si bé es pot dir que els independentistes no han aconseguit el seu objectiu, tampoc l'Estat ha pogut aturar un moviment que, malgrat els cops rebuts i les divisions internes, es mostra més sòlid i persistent del que alguns voldrien. La lliçó és ben clara: el conflicte català no s'acabarà per moltes condemnes que hi hagi. Després del judici continuarà sent allà, com el dinosaure de Monterroso.

Seria desitjable que la classe política espanyola en prengués nota i dimarts sabés estar a l'altura de les circumstàncies. Almenys a la mateixa altura que han demostrat els presos fins ara en totes les sessions del judici. Si Casado, Rivera o Abascal pretenen convertir el Congrés en un circ, ells en seran els principals perjudicats. Perquè, mal que els pesi, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull són tan representants de la sobirania espanyola com ells. Encara que no hi combreguin i lluitin per deslliurar-se'n.