Pressupostos de l'Estat: una carambola impossible
BarcelonaLa decisió d'ERC i el PDECat de presentar una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos del PSOE anticipa el que ja feia temps que planava sobre la política catalana i espanyola: que els independentistes difícilment podien donar suport als comptes de Sánchez amb el judici de l'1-O en marxa i a les portes de les eleccions municipals. L'únic gest que hauria pogut justificar un canvi és la retirada dels delictes de rebel·lió i sedició per part de la Fiscalia, cosa que Sánchez i la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra, no es van atrevir a forçar. El màxim que va fer Sánchez, i s'ha de reconèixer que amb un fort desgast, va ser canviar el criteri de l'Advocacia de l'Estat: que va passar a acusar per sedició, i no per rebel·lió, els líders independentistes. Però amb això no n'hi havia prou.
Així doncs, i més després de l'esperpèntic trasllat dels presos polítics de divendres passat, era qüestió de temps que tant ERC com el PDECat tanquessin la porta a un acord. En condicions normals, la presentació de les esmenes es podria interpretar com una maniobra per pressionar i forçar una negociació d'última hora, però en aquest cas el marge de maniobra és mínim, per no dir inexistent, i tot apunta que acabarà amb el veto als pressupostos, que ni tan sols es podran tramitar.
A partir d'aquí, Pedro Sánchez, que podria haver sigut més audaç si de veritat volia rebre el suport d'ERC i el PDECat, haurà de decidir què fa. Si continua prorrogant els últims pressupostos de Mariano Rajoy o si, com semblaria lògic en un context convencional, convoca eleccions. No hi ha dubte que tant ERC com el PDECat no creuen que Sánchez tingui cap intenció de convocar eleccions. Si ho creguessin, potser s'ho haurien pensat una mica més abans de provocar l'arribada d'un nou govern a Espanya que, segons les enquestes, podria estar format pel PP, Cs i Vox. Per a Sánchez no aconseguir que s'aprovin els seus pressupostos és un entrebanc, però també li permet presentar-se a les eleccions del maig com a víctima dels independentistes, d'una banda, i de la dreta, de l'altra. Per a un tàctic com ell, la situació també té beneficis.
En tot cas, no es pot obviar que la no aprovació dels pressupostos de l'Estat, igual que la més que previsible no aprovació dels comptes de la Generalitat, és una mala notícia per a la salut de les finances públiques catalanes. L'endimoniada conjuntura política fa que cada cop sigui més difícil articular majories i tirar endavant pressupostos, amb les consegüents conseqüències negatives per a l'economia i l'estat del benestar.
Ara bé, en el cas del PSOE sempre va semblar que aspiraven a un suport 'low cost' dels independentistes, ignorant la greu situació política que es viu a Catalunya i la infàmia que suposa el judici que comença la setmana que ve. El PSC ho aprofitarà per dir que els independentistes prenen decisions que van contra l'interès general dels catalans. Però per la mateixa regla de tres se'ls podria exigir a ells el suport als comptes que està preparant Pere Aragonès, cosa que ni els ha passat pel cap. La dels pressupostos, en definitiva, era una carambola molt difícil. Tant que no ha sortit.
