El Regne Unit, al caire del precipici
BarcelonaLa carrera política de la primera ministra britànica, Theresa May, penja d'un fil després de les dimissions del ministre per al Brexit, Dominic Raab, i la titular de Treball i Pensions, Esther McVey, i les amenaces del seu propi partit de tombar l'acord sobre el divorci amb la UE pactat amb Brussel·les en la votació que es farà a Westminster d'aquí unes setmanes. Dos alts càrrecs més també van abandonar el govern en protesta pel text de l'acord. La situació ara mateix és crítica. May aguanta perquè considera que l'alternativa al seu acord, que serà millor o pitjor però ofereix una perspectiva de negociació a mitjà i llarg termini per mitigar els efectes del Brexit, seria una sortida caòtica d'efectes desastrosos per a la UE però especialment per a la Gran Bretanya. Aquest dijous, però, va haver de suportar una cascada d'intervencions de diputats 'tories' a la Cambra dels Comuns contraris al pacte.
Europa, mentrestant, aguanta la respiració i confia que els pròxims dies la revolta 'tory' contra l'acord vagi remetent i que una majoria de diputats li doni finalment llum verda. Els pròxims dies seran d'infart i serviran per veure cap on s'inclina la balança. És molt probable, però, que sigui quin sigui el resultat final el futur de Theresa May com a primera ministra tingui els dies comptats a causa de la profunda divisió que el seu acord ha provocat dins del Partit Conservador.
Aquests dies també serà fonamental la posició dels laboristes. De moment, la del seu líder, Jeremy Corbyn, ha sigut criticar l'acord de May i utilitzar la divisió interna dels 'tories' per atacar el govern. Per als laboristes, però, la situació és paradoxal. Se'ls planteja un dilema: o tomben l'acord i fan caure May, corrent el risc d'un Brexit desordenat de conseqüències imprevisibles, o salven May i voten a favor del seu acord per sentit de la responsabilitat. El problema és que el laborisme també està dividit en aquesta qüestió i té una ala euroescèptica, que encapçala el mateix Corbyn, mentre l'altra ala aposta obertament per un segon referèndum que derroti el Brexit i acabi amb un malson que amenaça de portar el país al precipici.
Totes les solucions són dolentes, però els laboristes haurien de ser conscients que no poden avalar amb el seu vot un Brexit no acordat. Si tomben l'acord, hauria de ser amb el compromís d'impulsar un nou referèndum. I si no ho fan, el millor escenari seria acceptar les condicions del pacte i treballar per millorar-lo amb el temps, ja que hi ha un calendari flexible i prou marge de maniobra gràcies a les vaguetats del text de l'actual acord.
Sigui com sigui, seria bo que en les pròximes eleccions, que tot apunta que seran aviat, els partits tinguessin una posició clara sobre el Brexit. De moment, l'únic que manté una posició clarament anti-Brexit és el Partit Nacional Escocès (SNP) de Nicola Sturgeon, que veu en la sortida de la Unió Europea una catàstrofe per al seu país, cosa que fa inevitable a mitjà termini un nou referèndum d'independència. I amb molts més arguments a favor que el del 2014.
