El cas Rosell, un escàndol que malmet la imatge de la justícia espanyola

En un moment en què la justícia espanyola està sota la lupa pel judici del Procés, i el Tribunal Suprem fa mans i mànigues per intentar transmetre una imatge homologable a la resta del món, ha esclatat amb tota la seva cruesa l'arbitrarietat i la manca de garanties que s'han donat en un cas d'una rellevància especial: el procés contra l'expresident del Barça Sandro Rosell per presumpte blanqueig de diners. En una decisió insòlita, l'Audiència Nacional ha absolt Rosell i els altres cinc acusats de l'anomenat cas Rimet. La notícia no tindria més importància si no fos per un fet determinant: Rosell ha passat un any i nou mesos en presó preventiva per ordre de la jutge Carmen Lamela.

Com es pot mantenir empresonada una persona durant gairebé dos anys per uns fets i unes proves que, a l'arribar a la fase del judici oral, s'han dissolt com un terròs de sucre? Com és que cap instància judicial ni tribunal d'apel·lació va reparar durant tot aquest temps en el que després s'ha demostrat un error monstruós? ¿És una casualitat que la mateixa jutge que va ordenar l'entrada a presó dels Jordis l'octubre del 2017, fins i tot abans de la declaració d'independència, sigui la que ha mantingut tancat durant tot aquest temps Rosell?

La justícia espanyola, pilar bàsic de la democràcia, necessita una revisió a fons per evitar que es puguin repetir casos així i ha d'abordar una qüestió sempre controvertida i delicada: com es pot compensar una pèrdua de llibertat tan llarga i penosa, amb tots el perjudicis (personals, econòmics i de tot tipus) que es causen als afectats i les seves famílies.

El primer pas, però, hauria de ser una investigació seriosa per aclarir si la jutge Lamela, que recordem que ha estat promocionada al Suprem, ha comès un delicte de prevaricació. Si es descobrís que s'ha actuat amb mala fe, l'escàndol encara seria més majúscul, però almenys es demostraria que la justícia funciona i és capaç de detectar comportaments impropis de membres de la judicatura.

Però fins i tot en el cas que no hi hagués una condemna contra Lamela, el que és molt qüestionable és que una jutge que ha conduït una instrucció tan defectuosa (recordem que el tribunal ja va alliberar Rosell el primer dia de judici), i ha pres una decisió tan greu com privar de llibertat una persona de manera errònia, pugui tenir la credibilitat suficient per continuar la seva carrera judicial sense cap conseqüència, i més en un lloc tan destacat com el Suprem. Parlem de la màxima instància judicial espanyola, d'un tribunal que en teoria aplega l'elit de la magistratura, i que no hauria de tenir entre els seus membres persones que han desacreditat la justícia espanyola com ara Carmen Lamela o el mateix Pablo Llarena.

Costa d'imaginar què passarà si en el judici del Procés decauen les acusacions per rebel·lió i sedició, que són les que justifiquen la presó preventiva. I és del tot lícit preguntar-se si Rosell ha estat tractat com un ciutadà qualsevol o ha estat precisament la seva rellevància social com a expresident del Barça, i tot el que això comporta, el que explica que s'hagi produït el que des de qualsevol punt de vista és un acarnissament. En tot cas, ¿algú pensa, com a mínim, demanar disculpes?