El govern espanyol juga amb foc amb l'estat d'alarma
BarcelonaEl govern espanyol s'enfronta dimecres a una votació cabdal, la que li ha de permetre aprovar una nova pròrroga de l'estat d'alarma per quinze dies més. Pedro Sánchez es troba en una situació delicada per dos motius. D'una banda, no ha sabut crear un mecanisme de cogovernança amb els seus socis de legislatura, particularment amb el PNB i amb ERC, que tenen responsabilitats de govern en els territoris respectius i veuen amb impotència com, a compte de l'estat d'alarma, s'han recentralitzat competències, s'ha menystingut la seva capacitat d'autogovern i s'han ignorat moltes de les propostes que ells feien arribar.
De l'altra, Sánchez s'ha trobat amb la tradicional manca de sentit d'estat de la dreta espanyola, singularment en el cas del PP, que ha vist en la votació de l'estat d'alarma una oportunitat per desgastar el govern sense importar-li les conseqüències de tombar la pròrroga. En un marc polític constructiu, l'oposició, i més quan governa en moltes comunitats autònomes, hauria d'actuar de forma coordinada i amb lleialtat institucional. Però la dreta espanyola no ha funcionat mai així. No ho va fer durant el procés de pau a Euskadi, ni durant la crisi econòmica del 2008 ni tampoc ho farà ara. Està en el seu ADN i és un dels motius que explica que el clima polític a Espanya sigui tan irrespirable i que sigui tan difícil arribar a acords transversals.
Aquesta falta de responsabilitat del PP torna a posar en el punt de mira els independentistes catalans i els nacionalistes bascos, que un cop més es veuen en la tessitura de treure les castanyes del foc al govern socialista en un moment delicat. JxCat i ERC, però, ja han dit que hi votaran en contra. Amb tot, Sánchez té raó en una cosa: si es tomba l'estat d'alarma cau tota l'arquitectura jurídica que ara mateix empara tant les mesures de confinament i restricció de la mobilitat com les ajudes a treballadors (ERTOs per causa de força major), autònoms o famílies (pròrroga dels contractes de lloguer). Per tant, s'ha d'anar amb molt de compte perquè, tot i que hi ha molts motius per estar en contra de l'estat d'alarma, abans de tombar-lo s'hauria de buscar la forma jurídica que evités que la seva derogació tingui conseqüències negatives en la lluita contra el covid-19 i per a les seves víctimes.
Sánchez espera de moment aconseguir que el PP s'abstingui pressionant-lo amb el dilema "estat d'alarma o caos". Haurem de veure què fa finalment Casado, i també què fa Inés Arrimadas, que podria ser la taula de salvació de Sánchez a canvi d'una mica de protagonisme.
Vist que el partidisme i el càlcul electoral dominen l'escenari, el que hauria de fer Sánchez és pactar una cogovernança real de la crisi sanitària amb els governs català i basc respectant les seves competències. Si no per a aquesta votació, sí almenys per a la següent. O això o buscar alternatives legals a l'estat d'alarma. El que no perdonaria la ciutadania, que ha tingut un comportament exemplar durant la crisi, és que els polítics posessin en perill la recuperació per la seva incapacitat de coordinar-se i compartir les decisions en un moment extraordinàriament delicat.
