04/07/2019

¿Sánchez té alguna proposta política per a Catalunya?

2 min
El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, el dia que es va constituir el Congrés.

BarcelonaAlgun dia caldrà sortir del bloqueig en què s'ha instal·lat la política espanyola per la seva incapacitat d'abordar políticament la qüestió catalana. Un bloqueig que està hipotecant la governabilitat i l'acció de govern, tant a Madrid com a Barcelona. Un bloqueig que té costos per a la imatge internacional de l'Estat: el Grup de Treball de Detencions de l'ONU, igual com va fer amb Cuixart i Sànchez, ara ha demanat l'alliberament de Forn, Romeva, Rull i Bassa, mentre en la constitució de l'Eurocambra l'absència de Puigdemont, Comín i Junqueras ha centrat l'atenció mediàtica. I un bloqueig democràticament afeblidor perquè manté empresonats o a l'exili els principals líders polítics independentistes catalans, que han seguit rebent un suport electoral majoritari i sense els quals difícilment es trobarà una sortida.

Davant d'aquest panorama, ¿algú està pensant seriosament vies dialogades per sortir de l'atzucac? Aquest dijous el president del Parlament de Catalunya ha anat a Madrid amb una proposta de diàleg basada en un "pacte de claredat" inspirat en la Llei de Claredat aprovada per la Cambra dels Comuns canadenca l'any 2000 sobre un hipotètic referèndum d'independència al Quebec, una possibilitat que tant els socialistes catalans (el 2016, quan Rajoy era a la Moncloa) com els comuns (Xavier Domènech, el desembre del 2017) s'havien plantejat en alguna ocasió. La posició oficial dels socialistes del PSC és ara contrària al referèndum, en perfecta sintonia amb l'al·lèrgia que la mera possibilitat provoca en el PSOE. D'aquí la resposta immediata i fulminant de l'executiu de Pedro Sánchez a la proposta de Torrent. Una contundència preocupant, sobretot perquè no va acompanyada de cap alternativa que no passi per la via judicial. ¿Sánchez té alguna proposta política per a Catalunya?

La seva estratègia per a la investidura sembla cada cop més captiva del curt termini i el càlcul demoscòpic. Com si no tingués davant una autèntica crisi d'estat. Com si l'existència de presos polítics i exiliats fos un simple afer judicial. Ignorar la gravetat de la situació, negar la seva dimensió històrica, política i democràtica, minimitzar el problema, és en realitat una manera de fer-lo créixer a mitjà termini. El pànic de Sánchez a abordar-lo políticament és preocupant. No només li fa por qualsevol gest de distensió cap a l'independentisme, sinó fins i tot la idea d'una coalició amb un Iglesias que sí que estaria disposat a abordar l'eventual negociació d'un referèndum.

Aquesta actitud del líder del PSOE tancant-se a qualsevol inici de diàleg contrasta amb l'esforç que està fent l'independentisme, tant des d'ERC com de JxCat –els seus presos han defensat l'abstenció en la investidura de Sánchez–, per buscar formes de distensió malgrat la repressió i la judicialització. Buscar la seva investidura sense prendre cap compromís ni fer el més mínim gest, o esperar que la sentència marqui un nou terreny de joc que debiliti l'independentisme, és irresponsable i poc realista. Sánchez està jugant amb Catalunya... i amb Espanya.

stats