Sánchez sap que no pot comptar amb el PP

Els populars es mantenen en l'estratègia del bloqueig pressionats per Vox

La reunió d'aquest dilluns entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el cap de l'oposició, Pablo Casado, ha acabat sense cap acostament entre ells. La trobada certifica el que ja se sabia: que el PP –pressionat per Vox– té pànic a qualsevol gest que es pugui interpretar com un acostament al govern Sánchez, i que prefereix mantenir-se en l'estratègia del bloqueig. Sobretot tenint en compte que tant a Galícia com al País Basc s'han convocat eleccions. Tot i que Casado ho va negar, la presumpta oferta del líder popular a Sánchez equivalia a dir: si apliques les receptes del PP, tindràs el suport del PP; si no, no.

Aquesta actitud és irresponsable, però no és nova en el PP, que sol actuar així quan no pot governar. Des de l'any 2004 que el PP exhibeix un molt mal perdre i opta sempre per la mateixa recepta: al govern ni aigua. Això, però, es tradueix en una estratègia de bloqueig que afecta institucions de l'Estat com el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional o RTVE. Per què el PP no està interessat en pactar la composició d'aquests òrgans? Molt fàcil. Perquè hi té majoria i els fa servir com a ariet contra el govern progressista.

Sens dubte Casado té por de ser acusat de poc contundent amb Sánchez, però no és només això. El PP està acostumat a fer servir el seu poder a les institucions de l'Estat com a palanca per fer oposició, com per exemple va passar amb el TC que va decidir sobre l'Estatut de Catalunya. És una manera de procedir que erosiona el funcionament de l'estat de dret, però això al PP tant li fa.

La qüestió és que Sánchez ja sap quina és l'oposició que es trobarà i, per tant, ha d'actuar en conseqüència. L'única majoria parlamentària operativa i viable és la que el va convertir en president del govern, i és amb aquesta majoria que ha de treballar. El primer objectiu que s'hauria de posar és restar poder de bloqueig al PP, fins i tot impulsant –si cal– reformes legals. No pot ser que el PP pugui impedir renovacions necessàries per interessos purament electorals. I Sánchez ha de donar senyals clars que no està disposat a ser ostatge dels populars.

En segon lloc, Sánchez ha de ser audaç i valent amb la seva agenda política. No ha de tenir por de fer propostes en qüestions que necessiten pactes transversals, com el finançament autonòmic o les pensions, dos temes absolutament cabdals. I sobretot ha de ser capaç de dotar de contingut la taula de diàleg amb Catalunya amb mesures que tinguin efectes pràctics sobre la repressió judicial, com a pas previ per poder abordar el nucli del conflicte, que no és altre que la possibilitat de celebrar un referèndum.

Evidentment no es pot ser ingenu i s'ha de ser conscient que el conflicte català no es resoldrà a curt termini, sinó que caldrà temps per refer les confiances i crear un clima propici al diàleg. Però això no pot ser una excusa perquè no es facin passos decidits en la direcció correcta. Per molt que vociferi l'oposició.