22/04/2018

Sant Jordi no accepta llibres ni idees empresonats

2 min
La venda de roses grogues es dispararà per Sant Jordi/ ACN

BarcelonaAquest any més que mai Sant Jordi és sinònim de llibertat. Avui que la llibertat d’expressió torna a estar amenaçada a casa nostra, ara que no bufen precisament aires de llibertat ni aquí ni al món, el Dia Mundial del Llibre -una festa de matriu catalana-és una oportunitat per recordar que ni les idees ni la ficció ni la imaginació no es poden perseguir. Tenim el dret -i el deure- de somniar altres realitats, de pensar mons alternatius, d’inventar-nos el present i el futur. I els llibres són un terreny natural on fer-ho amb total llibertat, sense límits.

Aquest Sant Jordi tornarà a ser una festa cívica i cultural, de llibres i roses. Com titulem en portada cada 23 d’abril a l’ARA, un país on “llegir i estimar”. Una festa que representa un ideal, alhora una realitat i una aspiració: fer de Catalunya un país culte, acollidor i lliure. Un país que, des de la seva diversitat d’imaginaris i llengües, de projectes polítics i ideològics, pugui decidir el seu futur sense por ni enfrontaments, amb diàleg. Doncs bé: aquest país ha topat amb el drac de la intolerància. Ha topat amb la incapacitat de la democràcia espanyola d’afrontar el repte polític que li planteja una part important de la societat catalana. La resposta ha estat la repressió policial, la persecució judicial, el càstig econòmic. Amb presos polítics i polítics exiliats. Per a tots ells, en especial per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, no serà una diada més, sinó una menys. Lluny dels seus.

Si Sant Jordi ha estat tradicionalment una diada nacional alternativa en què la política era un complement i la cultura la protagonista, aquest any és una festa que torna a les bases del que hi ha darrere un llibre: una festa per reclamar llibertat. Cada llibre és sempre una finestra oberta al món. El millor que podem fer aquest Sant Jordi és sentir-nos lliures, actuar amb llibertat, i demostrar una vegada més quin és el tarannà d’aquesta societat: civisme, pacifisme, cultura, concòrdia, tolerància. És a dir, llibres i roses per a tothom, pensem com pensem. És així com s’hauria d’abordar una sortida al plet polític entre Catalunya i Espanya. Amb diàleg, amb paraules que no siguin armes llancívoles, sinó eines per expressar raons i sentiments. Respectant l’opinió aliena. No condemnant idees entre reixes, que és com posar llibres a la presó.

A qualsevol observador extern que aquest Sant Jordi passegi pels carrers de les ciutats i pobles de Catalunya li costarà molt creure que aquest és un país fracturat, dividit. Li costarà molt empassar-se la mentida inventada pels aparells judicials de l’Estat i per la premsa madrilenya que aquest és un poble violent. Li serà realment difícil pensar que la meitat dels ciutadans catalans són una colla de nacionalistes xenòfobs. Al contrari: veuran una gent que, malgrat la duresa política del moment, viu amb emoció i convicció una festa cívica compartida per tothom. Veuran com la catalanitat és dialogant i plural, veuran la maduresa d’un poble que simplement reclama el dret a decidir el seu futur en pau i llibertat. Tan difícil és entendre això? Tan difícil és llegir aquesta realitat?

stats