18/02/2019

Sinistralitat laboral: la cara B del creixement econòmic

2 min
Aquest dilluns un treballador de SEAT ha mort mentre treballava

BarcelonaL'any 2018 l'atur es va reduir a Catalunya en 75.000 persones gràcies a una economia que ha sabut continuar creixent i creant ocupació tot i la inestabilitat política i els primers signes de retraïment del cicle. Aquest dilluns, però, hem conegut una dada que ve a ser la cara B d'aquesta bona notícia: i és que el 2018 van morir a Catalunya 76 persones en accidents laborals, la xifra més alta des del 2011 i 20 més que l'any 2017. Aquest repunt de la sinistralitat laboral s'ha fet extensiu a tot l'Estat, on l'any passat, segons les dades fetes públiques pel ministeri de Treball, van morir 652 treballadors.

Igual que passa amb els accidents de trànsit, l'augment de l'activitat econòmica sol anar lligat a un creixement de la sinistralitat, però com a societat ens hem de preguntar si és moralment acceptable que a Catalunya morin 6 treballadors al mes en accidents laborals, i si no cal prendre mesures per reduir aquestes xifres. En el cas dels accidents de trànsit, malgrat el repunt dels últims anys, s'ha aconseguit una conscienciació general i un canvi d'hàbits i d'actitud que semblaven impensables fa una dècada. No sembla que hagi passat el mateix en l'àmbit dels accidents laborals.

Els sindicats es queixen, amb raó, que moltes de les morts es produeixen per les mateixes causes que podien morir, per exemple, els obrers de les piràmides d'Egipte. Aquest mateix dilluns un treballador de la planta de Seat a Martorell va morir després de caure el buit des d'una zona elevada de les instal·lacions de premses. La investigació haurà d'aclarir les causes de l'accident i determinar si es va incomplir alguna normativa.

És cert que des que es va aprovar la llei de riscos laborals el 1995 s'ha avançat molt, però l'alta mortalitat del 2018 indica que cal fer un altre pas endavant. Ha arribat l'hora de fer campanyes de conscienciació com les que s'han difós per evitar els accidents de trànsit, i que han donat tan bons resultats. Ha arribat l'hora de revisar protocols als llocs de treball i sistemes de control. Ha arribat l'hora d'augmentar les inspeccions i convertir la seguretat a la feina en una de les prioritats de l'administració; de pressionar les empreses, i els mateixos treballadors, perquè es compleixi la llei en tots els seus punts.

El que no és admissible és quedar-se amb els braços plegats o mirar cap a una altra banda davant una problemàtica que provoca milers de ferits i incapacitacions cada any, que trunca vides i acaba amb projectes personals per negligències evitables. La salut a la feina ha de ser un dret bàsic del treballador, al costat d'unes condicions laborals i un sou dignes. Tal com ens recorda la polèmica sobre l'amiant al metro de Barcelona, durant massa temps els treballadors van pagar amb la seva salut la toxicitat de certes substàncies o la manca d'escrúpols d'alguns empresaris que prioritzaven el guany econòmic per damunt de tot. Una societat avançada ha de garantir el mínim possible d'accidents laborals o malalties i el màxim de salut per a tothom al seu lloc de treball.

stats