Tercer Nadal a la presó

L'inici del diàleg no esborra la injustícia que de nou els presos polítics passin les festes entre reixes

Per a alguns, ja és el tercer Nadal entre reixes. Els presos polítics independentistes passaran un cop més aquestes dates assenyalades lluny de les seves famílies, com a víctimes d'una repressió amb la qual l'Estat ha volgut evitar afrontar un problema que és polític i que, tractat només des dels tribunals, està portant a un greu deteriorament de drets i llibertats bàsiques. Estem davant d'una dolorosa anomalia, que també inclou els exiliats. Una anomalia que s'hauria de corregir com més aviat millor, tant per sentit de la justícia com per responsabilitat política. La justícia europea està posant en evidència la part judicial d'aquesta anomalia, mentre que, a l'Estat mateix, l'aritmètica electoral i parlamentària està forçant a obrir un nou camí per corregir l'anomalia política. 

Aquest Nadal, doncs, arriba amb el que hauria de ser un canvi de panorama que també els presos haurien de començar a notar aviat. Una llei d'amnistia seria el més raonable, si realment es vol girar full. Però en tot cas hi ha també la via del tercer grau. Si no és així, si no hi ha gestos significatius, difícilment el diàleg fructificarà. Aquest dimarts mateix els advocats d'Oriol Junqueras han exigit, a partir de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que reconeix la seva immunitat d'europarlamentari, que se l'alliberi immediatament i s'anul·li el judici. Sobre això, la Fiscalia es manté inamovible, però l'Advocacia de l'Estat dubta. Un gir valent a través de l'Advocacia no només asseguraria la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol amb els vots d'ERC, sinó que també reforçaria la sensació que realment es vol obrir una etapa de distensió en el si de la qual seria més fructífer el diàleg –i al capdavall la negociació– per trobar una sortida pactada al plet polític català. 

També aquest dimarts el mateix rei Felip VI, en el seu tradicional discurs nadalenc, ha mostrat un canvi de discurs rellevant fruit de la nova situació. Lluny de justificar l'" A por ellos", com va fer durant el referèndum de l'1-O del 2017, el monarca aquest cop ha defensat "la voluntat d'entesa" i la necessitat "d'integrar les diferències dins del respecte a la Constitució, que reconeix la diversitat territorial que ens defineix i preserva la unitat que ens dona força". Alhora, el rei, de forma implícita, ha fet referència a l'extremisme de Vox i a les temptacions antieuropeistes fruit precisament de la sentència del TJUE sobre Junqueras afirmant que Espanya no pot caure en els extrems ni "tancar-se en si mateixa com en altres èpoques del seu passat".

A les portes del 2020, Espanya es juga la possibilitat d'afrontar d'una vegada des de la política, és a dir, des del diàleg i el respecte a la diferència, la persistent demanda sobiranista catalana. I l'independentisme té, al seu torn, l'oportunitat de convertir aquesta escletxa, per incerta que sigui, no en una renúncia, sinó en una altra manera de seguir avançant.