El Tribunal Constitucional devalua la democràcia
BarcelonaEl Tribunal Constitucional ha fet aquest dimecres un pas molt perillós després d'anul·lar els paràgrafs més significatius de la declaració de reprovació del rei Felip VI aprovada pel Parlament de Catalunya el mes d'octubre passat. Recordem que es tractava d'una declaració política, sense cap efecte jurídic, simplement amb l'objectiu de fer evident el posicionament de la majoria de la cambra tant sobre el discurs del monarca del 3-O com sobre la institució monàrquica en si.
El Constitucional afirma que "la persona del rei és inviolable i està exempta de tota responsabilitat pels seus actes", i que per tant la declaració del Parlament és "contrària a l'estatus constitucional del monarca". A més a més, recorda que "tal decisió va ser adoptada fora de l'àmbit de les seves competències". O sigui que, per al Tribunal Constitucional, un Parlament democràticament elegit com el català no només no pot qüestionar la forma d'estat, sinó que s'ha de conformar amb fer pronunciaments sobre àmbits sobre els quals té competències reconegudes. Es tracta d'un disbarat jurídic que atempta contra drets fonamentals com el de la llibertat d'expressió i limita greument l'àmbit d'actuació d'un òrgan com el Parlament, que és legislatiu però que també té la funció de participar en el debat públic en representació dels ciutadans que han votat unes determinades opcions polítiques.
El mateix Consell d'Estat, format per juristes de prestigi i ex alts càrrecs de l'administració, ja va advertir quan el govern de Pedro Sánchez li va reclamar el dictamen preceptiu que la declaració era una "greu deslleialtat política" però no era recurrible perquè s'emmarcava dins de la llibertat d'expressió de les cambres. A la pràctica, el Tribunal Constitucional està dient que el Parlament no pot fer aquesta funció perquè, en realitat, no és un veritable Parlament sinó una cambra on només es pot discutir sobre allò que Madrid hagi decidit prèviament. No només es limita l'autogovern, sinó també el dret de protesta, el dret dels partits a posicionar-se políticament i, per extensió, el dret dels ciutadans a veure com els seus plantejaments són acollits en igualtat de condicions per les institucions democràtiques. D'alguna manera, estan devaluant el valor del seu vot.
Perquè aquest és el quid de la qüestió. En la seva croada per blindar la monarquia de qualsevol crítica, les autoritats espanyoles estan degradant la seva pròpia democràcia fins a uns límits insostenibles. ¿Com volen que institucions internacionals com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU no vegin presos polítics en un país que censura les opinions d'una cambra representativa? ¿Com volen convèncer la part de la població catalana que aposta per la independència que Espanya és una democràcia plena quan s'intenta silenciar d'aquesta manera la dissidència? ¿Anul·laran també pronunciaments d'altres Parlaments autonòmics que reclamaven, per exemple, un 155 per a Catalunya quan no depèn d'ells?
Fa feredat pensar fins on estan disposats a arribar per defensar l'ordre establert el 1978. Perquè d'aquí a il·legalitzar els partits no monàrquics només hi ha un pas.
