Un Zoo per al benestar animal i la ciència
BarcelonaEl futur del Zoo de Barcelona està a debat, amb dues propostes sobre la taula, una de la direcció del centre i l'altra de la societat civil –la plataforma Zoo XXI–, que van en la mateixa línia però que no són del tot coincidents. Els dos projectes tenen, en tot cas, més semblances que diferències. La filosofia de fons és comuna: el Zoo ha d'abandonar l'obsolet model comercial i encaminar-se més cap a la preservació d'espècies amenaçades i cap a la recerca científica, en detriment de l'exhibició acrítica d'animals més o menys exòtics. La sensibilitat a favor del benestar animal (sense la qual en realitat tampoc no es pot entendre el benestar humà ni la sostenibilitat del planeta) fa avui inviable un zoo com l'actual, que d'altra banda està sent abandonat pel públic. En els últims cinc anys ha perdut un 30% de visitants. A més d'un model antiquat, sens dubte també l'ha perjudicat la falta de renovació de les instal·lacions i la indefinició del seu projecte.
Aquest replantejament, que per força haurà de ser una de les prioritats del pròxim govern municipal, s'està fent en paral·lel amb un altre projecte ambiciós en què coincideixen l'Ajuntament, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Generalitat, consistent a convertir el Parc de la Ciutadella i tot el seu entorn en un gran 'pool' de ciència i recerca. Batejat com a Ciutadella del Coneixement, es tracta d'una proposta per sumar esforços d'institucions d'investigació. El Zoo, estratègicament situat, hauria d'incorporar-se perfectament a aquesta dinàmica de recerca, que, a més, pivota sobre la idea de "benestar humà", un concepte fortament dependent de "l’equilibri mediambiental i natural del planeta", tal com defensa el rector de la UPF, el filòsof Jaume Casals. En aquesta línia, un zoo compromès amb una recerca que garanteixi la diversitat d'espècies animals hauria de veure's com un element clau.
Cal avançar cap aquí amb passos ferms, evitant fiascos com el del delfinari. El que ha passat amb el delfinari no s'hauria de repetir. Es va tancar el 2016, amb una gestió posterior que no ha sigut satisfactòria. Encara hi ha quatre dofins en una piscina que no compleix els mínims exigibles. A més, els dofins cedits a l'Oceanogràfic de València segueixen fent les exhibicions que feien a Barcelona. El resultat és que el Zoo ha quedat fora de l'Associació Europea de Mamífers Aquàtics.
Barcelona ha d'aspirar a concebre un zoo propi del segle XXI. De fet, ja anem amb retard. S'han perdut uns anys preciosos en debats estèrils i dubtes polítics. El canvi no pot esperar més. Científics, activistes animalistes, ecologistes, polítics, veïns i ciutadans en general han d'aconseguir consensuar una fórmula que combini de manera equilibrada l'imprescindible respecte cap als animals (amb l'objectiu prioritari de retornar-los al seu hàbitat natural i de contribuir a salvar les espècies amenaçades) amb la recerca puntera al servei d'aquesta garantia de supervivència i, alhora, amb la també necessària incidència pedagògica.
