Els acords sobre la reconstrucció postcovid
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aconseguit una cosa que semblava impossible fa només unes setmanes, just abans del gir de Ciutadans, quan estava acorralat i sense suports per renovar l'estat d'alarma. Aquest dimecres el PSOE ha arribat a acords amb Cs, però també amb el PP, en el marc de la comissió per a la reconstrucció postcovid. És veritat que els acords són de sentit comú, com ara reforçar la indústria local per produir material sanitari i tenir a punt estocs per si hi ha un rebrot o una nova pandèmia, però no per això són menys significatius.
En primer lloc perquè certifica el fracàs de la via Álvarez de Toledo, compartida per Pablo Casado almenys al principi, de confrontació total amb el govern de Sánchez. El PP, doncs, s'ha vist obligat a rectificar quan ha vist que la pandèmia demana grans acords transversals i ser útil a la ciutadania, que ja està farta de la crispació. I en segon lloc perquè obre la porta a una negociació dels pressupostos que vagi més enllà dels socis de la investidura. I aquí és on apareix amb força la figura de Cs, que ha passat de practicar la mateixa política de confrontació de la diputada popular per Barcelona a ser uns abanderats del diàleg i la moderació.
És evident que a Pedro Sánchez ja li va bé aquest moviment de Cs perquè li ofereix més possibilitats de pacte, sobretot pel que fa als pressupostos, i el fa menys dependent de forces incòmodes per a ell com són ERC o Bildu. Però el president espanyol ha de ser conscient que, primer, no serà fàcil conciliar les posicions d'Arrimadas i Pablo Iglesias, i, en segon lloc, que no pot pretendre governar d'esquena a Catalunya quan l'abordatge del conflicte polític és un dels seus principals compromisos de la investidura.
Mentrestant, a Catalunya aquest dimecres s'ha celebrat un ple monogràfic sobre la gestió de la pandèmia per part del Govern en què el president, Quim Torra, ha aprofitat per carregar contra el govern espanyol i alertar de la "delicadíssima" situació per la qual passa la tresoreria de la Generalitat. En efecte, la situació és extremadament delicada i no hauria de ser tan difícil que hi hagués un front de forces catalanes per reclamar a Madrid o on pertoqui els recursos necessaris per reconstruir l'economia. El president hauria de ser suficientment hàbil per teixir complicitats o, com a mínim, fer caure en contradicció aquells que diuen que la seva prioritat és el benestar dels catalans.
La pandèmia ha creat una situació nova que reclama, també, solucions noves. La primera palanca s'activarà el 21 de juliol, que serà quan s'aprovarà la reassignació de partides dins dels pressupostos actuals. Però, més enllà, cal començar a treballar ara per captar el màxim de finançament europeu, presentant projectes susceptibles de rebre recursos, i afinar al màxim amb l'eficiència de la gestió. Cada euro comptarà a partir d'ara. I la ciutadania espera de la Generalitat que, a part de criticar Madrid quan toqui, també doni respostes.
