L'arrogància d'Ayuso amb el Mobile
BarcelonaLa presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, no perd l'oportunitat d'aconseguir titulars amb el seu particular estil entre arrogant i indocumentat, vorejant sempre la mala educació. És una estratègia que li funciona, i només cal veure com la presidenta madrilenya és aplaudida des de determinades tribunes mediàtiques de la dreta. Ahir, justament, li va tocar el rebre a Barcelona. Era qüestió de temps.
Ayuso, com abans la seva predecessora Cristina Cifuentes, va prometre als habitants de la capital espanyola que faria tots els possibles per prendre-li l'organització del Mobile World Congress a Barcelona. "Farem tot el possible perquè vingui –va dir la presidenta madrilenya–, perquè aquí podran moure's i emprendre amb llibertat".
En primer lloc cal dir que Ayuso no parla per parlar. El Mobile World Congress és l'esdeveniment més important que organitza la Fira de Barcelona, representa un 37% de la seva facturació, i perdre'l suposaria expulsar la capital catalana de l'elit de les ciutats del món que acullen fires similars. Madrid fa temps que sospira per aconseguir el Mobile perquè això suposaria canviar la correlació de forces entre les dues ciutats en aquest àmbit i reforçar el lideratge econòmic del centre de la Península.
El problema és que el discurs d'Ayuso posa en evidència diverses coses. La primera és que demostra que per a Madrid no és tan important créixer per ell mateix com fer-ho a costa d'altres ciutats de l'Estat, i especialment de Barcelona. Aquells que fan bandera del "millor units" i acusen l'independentisme de ser insolidari, resulta que a l'hora de la veritat pretenen perjudicar la perifèria de l'Estat per beneficiar-ne el centre. En lloc de fer créixer el sector de les fires d'Espanya amb nous esdeveniments o atraient els que ara es fan en altres llocs del món, es mira a Barcelona per prendre-li el més important que té. ¿Algú pot explicar que té això de patriòtic?
La segona cosa és que del discurs d'Ayuso se'n desprèn un desconeixement absolut de la realitat catalana i barcelonina. És com si s'hagués cregut totes les mentides que s'han posat en circulació sobre la suposada decadència de Barcelona per culpa del Procés. Per molt que cogui a Madrid, Barcelona continua sent una ciutat amb una gran capacitat d'atracció de talent i d'inversions, un destí turístic de primera magnitud, un exemple de col·laboració público-privada i un entorn ideal per a emprenedors. Els gestors del Mobile no van triar Barcelona per casualitat, sinó per la feina coordinada entre administracions i sector privat, una fórmula que ja va funcionar a la perfecció en els Jocs Olímpics (una espina clavada, per cert, que encara té Madrid). No n'hi ha prou amb el dúmping fiscal madrileny.
Dit això, les amenaces de Madrid haurien de servir per prendre consciència de la importància de mantenir aquest esdeveniment a Barcelona, així com potenciar la Fira com un espai generador d'activitat econòmica, ja que la competència mundial és molt forta. I en aquesta Champions de les fires, Madrid no és, ni de lluny, el competidor més ben situat.
