21/09/2018

La Gran Bretanya juga amb foc amb el Brexit

3 min
Theresa May, durant la seva compareixença des de Downing Street, aquest divendres a migdia / BBC

BarcelonaLa primera ministra britànica, Theresa May, va haver de sortir aquest divendres a fer una declaració pública per reforçar l'amenaça que la seva proposta d'acord per al Brexit és l'única possible, després de rebre un sonor cop de porta per part dels Vint-i-set a la cimera de Salzburg. El seu to desafiant però no amaga la crua realitat del seu fracàs en les negociacions del Brexit i el fet que el Regne Unit s'acosta a l'abisme d'un no acord de conseqüències imprevisibles.

Els partidaris del Brexit pressionen May perquè obtingui un acord beneficiós per a ells, i ho han convertit en el seu principal cavall de batalla, sobretot per minar el lideratge de la primera ministra. Però no s'adonen que estan jugant amb foc perquè el Regne Unit actual no és l'Imperi Britànic –la potència mundial que durant el segle XIX regia els destins del planeta– i, per tant, no està en condicions d'amenaçar els socis europeus perquè és ell el que hi té més a perdre.

La idea, una mica infantil, que era possible un Brexit a la carta, amb tots els beneficis i cap dels inconvenients, ja es veu que no és viable. La Unió Europea té l'obligació de defensar els seus interessos i, per tant, de fer servir la força que li dona ser un mercat molt superior al britànic per imposar les seves condicions. La pretensió de May que han de ser els europeus els que facin propostes alternatives són una pura il·lusió de l'esperit. Si són els britànics els que se'n van, i els que hi tenen més a perdre amb un no acord, són també ells els que han de posar una proposta assumible per a les dues parts sobre la taula. Anar amb ultimàtums i amenaces no servirà de res, tal com li van deixar clar a Salzburg Donald Tusk, Emmanuel Macron i Angela Merkel.

Cada vegada és més evident que el Regne Units es va ficar en un carreró sense sortida amb el Brexit. I és que tot ve d'un referèndum en què els ciutadans no tenien una consciència clara de les conseqüències del seu vot. A més, es va celebrar enmig d'un clima de demagògia i notícies falses com el que es va viure poc després a les eleccions nord-americanes que van encimbellar Donald Trump. Fins i tot amb bona voluntat, la implementació tècnica del divorci és molt i molt complicada, fins al punt que hi ha experts que la consideren impossible. En aquest context, els intents del govern britànic per aparèixer com un dur negociador, disposat a abandonar la UE amb un cop de porta, no fan més que accentuar el problema. Si a això s'hi afegeix la poruga postura dels laboristes de Jeremy Corbyn, que no s'atreveixen a reclamar un altre referèndum, la catàstrofe està servida.

Arribats a aquest punt, la solució més raonable seria, efectivament, un segon referèndum, tot i que hauria d'anar acompanyat d'un compromís de la classe política per parlar clar a la ciutadania. Però per desgràcia no sembla que es vagi en aquesta direcció. En lloc d'això es camina de forma irresponsable cap a una ruptura sense acord, o amb un acord de mínims, que perjudicarà a tothom, però especialment el Regne Unit, on per cert hi ha els escocesos, que van votar majoritàriament a favor de quedar-se a la UE.

stats