Fa bé ERC d'investir Pedro Sánchez?

L'independentisme ha d'aprofitar la conjuntura per asseure l'Estat en una taula de negociació política

A l'espera de veure què decideix l'Advocacia de l'Estat respecte a la sentència del TJUE sobre el cas Junqueras, sembla cada cop més clar que l'acord ERC-PSOE per a la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del govern d'Espanya és imminent. Tot apunta que l'Advocacia facilitarà que el líder republicà pugui recollir la seva acta d'europarlamentari. L'acord, doncs, es pot anunciar en els pròxims dies o hores. D'entrada, suposarà un canvi obvi: si més no formalment, es podria començar a transitar de la via de la repressió a la del diàleg, de la judicialització a la política, de l'insult a la negociació. Venint d'on veníem, només això ja és rellevant.

A priori hauria d'obrir una nova etapa en les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya, avui tan enverinades. Però, esclar, ningú no es pot fer gaires il·lusions. Les incerteses, les inèrcies històriques i les ganes de fer-ho fracassar que tenen molts actors del tauler polític són moltes i variades, començant, i no és poc, per tota la dreta espanyola en bloc, i seguint per una part de l'independentisme: el que defensa el "com pitjor, millor". No serà gens fàcil, doncs. És, d'altra banda, un acord fruit més de la necessitat que no de la convicció, però això, de fet, no té per què ser un llast: la desconfiança mútua pot actuar com un element que reforci el pragmatisme i la prudència. Ningú donarà un xec en blanc a l'altre. En tot cas, especialment ERC, farà bé de demanar les màximes garanties de compliment i seguiment dels acords.

La necessitat d'entesa de socialistes i republicans neix d'un doble fet conjuntural decisiu: el PSOE necessita suports per arribar a la Moncloa i l'independentisme necessita que l'Estat giri full a la repressió i comenci a fer política de debò amb Catalunya. I neix, alhora, d'una constatació més de fons. Tant l'Estat com l'independentisme ja han comprovat que no són prou forts per imposar-se, per guanyar. En aquest sentit, l'entrada en joc del TJUE desautoritzant la justícia espanyola ha resultat molt oportuna, perquè ha reduït el desequilibri de forces en plenes converses. El missatge d'Europa a Espanya, via tribunals, és que no tot s'hi val: hi ha uns drets i unes llibertats bàsiques que cal respectar. 

¿Fa bé, per tant, ERC d'investir Pedro Sánchez? Més que fer bé o malament, assumeix un risc necessari. Aprofita la debilitat, si més no conjuntural, de l'altre costat. I agafa la bandera del sit and talk, del diàleg, per provar de dotar-la de contingut real des d'una taula de negociació. Els republicans, sense renunciar a l'objectiu d'un referèndum per anar cap a la independència, han entès que torna a ser l'hora de jugar-se-la, però ara d'una altra manera. En essència, la política consisteix en parlar i negociar amb qui no pensa com tu. Doncs bé, després d'uns anys d'intentar forçar l'Estat a dialogar seriosament, sembla que l'independentisme ho pot aconseguir. Ja veurem quin recorregut té, esclar. No serà un camí senzill ni ràpid i pot ser molt accidentat. En tot cas, la història continua, ara amb un nou escenari en què torna a manar la política –no la policia ni els jutges–. I la política, al capdavall, vol dir que mana la voluntat popular expressada a les urnes.