La campanya més erràtica i desesperada d’Albert Rivera

BarcelonaFa només un any Albert Rivera era el favorit per guanyar les eleccions espanyoles i un ferm candidat a president del govern. Avui el líder de la formació taronja protagonitza una de les campanyes més erràtiques que s’han vist mai i lluita desesperadament per no desaparèixer de les circumscripcions més petites. I tot per l’aposta inicial de tancar qualsevol porta a un pacte amb el PSOE, que va ser confirmada després amb una oferta al PP per formar un govern de coalició. Ciutadans, el partit que havia fet de l’equidistància entre esquerra i dreta el seu principal valor, s’ha convertit ara ja en un partit clarament de dretes i ha expulsat el seu votant progressista cap al PSOE de Pedro Sánchez.

Però en el camp de la dreta el resultat encara pot ser pitjor. La lectura que van fer el mateix Rivera i els seus estrategs de la situació ha resultat completament errònia. Com que van detectar a les enquestes que perdien votants cap a Vox i PP per la sospita que podien acabar pactant amb el PSOE, van decidir aplicar un “cordó sanitari” a Pedro Sánchez però no a Vox. El problema és que per tapar aquesta fuita de votants han obert una autèntica autopista al vot útil de la dreta cap al PP mentre que el vot més anti-Sánchez i antiindependentista té ara en Vox el seu principal contenidor. Rivera s’ha quedat així en terra de ningú. Ni prou de dretes per a alguns, ni prou liberal o progressista per a uns altres. En política s’han de saber preveure les conseqüències dels teus actes. Res és innocu.

El resultat és una campanya caòtica en què un dia es fa una crida al vot ecologista (¿com casa això amb un possible pacte amb l’extrema dreta ruralista i antiecologista?), un altre dia Rivera es fa una foto amb un tractor i l’altre promet equiparar les parelles de fet als matrimonis. I, per acabar, ahir assisteix a la manifestació de l’Espanya interior contra el despoblament. La sensació és que més enllà del discurs antiindependentista, Rivera no té credibilitat. No en va, els seus competidors a la dreta anomenen Cs el partido veleta.

Rivera té molts motius per estar desesperat perquè el més probable és que cada dia que passi perdi més vots. Les dinàmiques electorals són molt difícils de parar i ell mateix s’ha posat la soga al coll. La precampanya se li està fent, no llarga, llarguíssima, i encara pot acumular més errors d’aquí al 28-A.

Si Cs fracassa a les pròximes eleccions generals, estarà en joc el mateix projecte polític i, per descomptat, el lideratge fins ara indiscutit d’Albert Rivera. N’hi ha alguns que ja assenyalen Inés Arrimadas com a futura líder taronja, però és molt difícil que la fins fa poc cap de l’oposició a Catalunya pugui reconduir la direcció política del partit. Això sí, sempre hi ha la possibilitat que, tal com va fer a les últimes eleccions generals, en què va prometre que no faria president Rajoy, Rivera acabi desdint-se de tot i pacti amb el PSOE de Sánchez. Ara bé, el descrèdit de Rivera seria descomunal, i la indignació dels seus votants més dretans també.